Pepa Guardiola

Mestra de Primària especialista en Ciències Socials i Valencià. Ha exercit la docència al llarg de més 39 anys,  33 cursos en el ceip Port de Xàbia, centre en el qual fou directora a la dècada dels vuitanta.
En el camp de l’educació ha participat en diferents projectes educatius pioners, com l’organització de mini-empreses, la biblioteca escolar o l’animació lectora-escriptora. Ha sigut  precursora en  l’ús de les TIC  a l’aula (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), ha elaborat materials didàctics digitals com “L’aventura de les lletres” i ha impartit cursos sobre la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Ha col.laborat amb diferents editorials en l’elaboració de lectures i propostes didàctiques per a llibres de text.
Com a escriptora ha publicat nombrosos contes per a lectores i lectors de totes les edats, més de trenta de llibres de literatura infantil i juvenil, i dos novel.les per a públic lector adult. Ha participat en diversos reculls de relats col.lectius. En la LIJ destaquen les obres: L’engruna de cristall (Edicions del Bullent 1991) guardonat amb el Premi Carmesina de narrativa infantil; El Talismà del temps (Edicions del Bullent 1994) Premi Samaruc; Collidors de neu (Voramar, 1995) Premi Mediterrània de literatura infantil i juvenil; Tres titelles embruixats (Editorial Cruïlla, Vaixell de Vapor, 2000); Una llar en el món (Edicions Bromera 2001).  Les novel·les per a públic lector adult són: El desordre de les dames (Edicions Bromera, 2009) guardonada amb el Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, una novel·la centrada en el segle XIII i la conquista de València, que reivindica el paper de les dones en la historia; i  La memòria de les ones, Balandra edicions 2017,  dedicada a les dones de la seua generació.
Té una llarga trajectòria de participacions en moviments socioculturals, humanitaris,  sociopolítics, per la defensa dels drets de la dona i el patrimoni històric material i immaterial Valencià.   La seua implicació amb el feminisme s’inicia en la dècada dels 70, en el MDM ( Moviment democràtic de dones), forma part i participa assíduament amb La Xarxa de Dones de la Marina Alta.  Endemés col·labora i és Membre d’Honor de l’Associació Riuraus Vius, l’objectiu de la qual és conservar aquestes edificacions típiques del patrimoni arquitectònic valencià.
Es sòcia de l’AELC, de l’IECMA, de l’Associació Riuraus Vius, de l’Associació Barques Tradicionals, i de la Xarxa de Dones de la Marina Alta.

(Font Lletres de tinta impresa)

El 2018 va rebre el Premi Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Podeu consultar el seu discurs en el següent enllaç:

https://llibresdepepa.blogspot.com/2019/03/lliurament-lletra-lila-el-meu-parlament.html

Gràcia Jiménez

Nascuda a Astúries, de família materna castellonenca, resideix a l’Alacantí des dels quatre anys, concretament a Sant Vicent del Raspeig des del 1989.  Llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València i amb una ben remarcable trajectòria en la defensa dels drets lingüístics i  De l’educació pública,  ha estat professora d’adults, inspectora d’educació, mestra de primària i professora de secundària i batxillerat. També ha estat professora associada a la Universitat d’Alacant. i ha presidit l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià a la comarca de l’Alacantí, pertanyent a la Federació Escola Valenciana.

En el camp de la literatura ha publicat narrativa i poesia i les seues obres han rebut diversos premis i reconeixements, entre els quals podem destacar  la novel·la La llar de seda (premi 9 d’octubre, Sant Vicent del Raspeig), el llibre infantil Un grapat de somnis i els llibres de poemes Platges (premi Antoni Matutano, Almassora), Quadern del vent (premi de poesia Gata de Gorgos) i Encara que la nit es faça forta (premi Paco Mollà de Petrer).

Més informació: http://www.cervantesvirtual.com/portales/gracia_jimenez/

Tardor

El país Valencià és terra de músics. Tenim una gran tradició de bandes, orquestres i grups musicals que proliferen sobretot entre els més joves. És per això que des de la Delegació d’Alacant de l’IEC volem agrair també la difusió que fan de la nostra cultura a través de la seua música. Així. fa un dies a la nostra pàgina de Facebook us recomànavem “La llum incondicional” del grup valencià Tardor, l’estil musical del qual  podria definir-se dins del que anomenem pop-rock alternatiu i indie

Tardor aparegué el 2011 amb una maqueta que duia precisament per títol el nom que denominaria el grup: Tardor, que incloïa quatre cançons, gràcies a les quals foren nominats com a grup revelació al Premi Ovidi Monllor. Aquestes quatre cançons juntament amb altres set més conformarien  el seu primer LP d’estudi, Revolució de l’estat latent que veuria la llum el 2012. Amb aquest disc, Tardor entrà de ple i de dret al panorama musical i dos anys més tard es publicà el seu segon LP, Una ciutat invisible  i el tercer^,, Patraix, arribaria l’any 2017.

Més informació:

https://www.tardorvlc.com/el-grup/

Josep de Sílim

(Xixona, 1953)

Josep Manuel Mateo Candela, dedicava fa uns dies un homenatge al doctor Germà Colon arran de la seua mort, tot recuperant un article que li havia dedicat el 2013. Mateo, més conegut com Josep de Silim, poeta, escriptor, agent de premsa i periodista de llarg recorregut, és col·laborador habitual de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al seu últim llibre, Xixona íntima, fa una crònica dels darrers anys del seu poble natal, en la qual recull tot un mosaic de persones, paisatges, històries i anècdotes que mostren els canvis que ha patit la nostra societat durant les últimes cinc dècades. Un llibre ple de tendresa, reflexió i del millor saber fer d’un dels bons cronistes del Sud.

Podeu seguir les seues cròniques diàries a través d’algunes de les seues xarxes socials: https://www.facebook.com/josepdelsilim

Marian Díez

Monòver, 1972

És llicenciada en Sociologia per la Universitat d’Alacant. En 2002 va publicar el seu primer llibre de monòlegs Sempre plou quan no hi ha escola, prologat per Andreu Buenafuente. Des de llavors va fer de monologuista per diversos llocs del País Valencià i va participar en diversos mitjans de comunicació, com Reus Televisió, À Punt i el diari La Veu. Des de 2017 podem gaudir als escenaris del seu últim espectacle Xe, de poble.

Més informació http://www.mariandiez.com/

Blai Senabre

(Altea, 1964). Contador de rondalles i gestor de tot tipus d’activitats al voltant de la narració oral i l’oralitat. Des de 1998 es dedica professionalment a la narració oral. Ha contat  contes en tot tipus de llocs (biblioteques, escoles, instituts, places, fires, teatres, vaixells, hospitals, mercats…) adreçats tant a xiquetes i xiquets/es com a públic familiar, adolescents o adults. Ha participat en nombrosos circuits i festivals de narració oral tant d’Espanya com internacionals, i ha realitzat també campanyes en biblioteques i col·legis de gran part del territori (Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella la Manxa, Madrid, País Basc, Andalusia…).

En 2003 funda Aktes Teatre y Aktes Factoria Cultural des d’on canalitza la creació i gestió de projectes culturals. Des del 2004 organitza i dirigeix ENCONTES, el Festival de Narració Oral d’Altea (Alacant). Des de 2006 col·labora com a voluntari d’Afanoc acudint setmanalment a realitzar un taller de contes a la planta  d’Oncohematologia pediàtrica del Hospital Vall d’Hebron.Es membre de Anin (Associació de Narradores i Narradors de Catalunya) i de Nano (Narradores i Narradors Organitzats, del País Valencià).

www.aktesteatre.com

www.facebook.com/blaicontes

www.facebook.com/encontes

instagram: @blaisenabre

Rafael García Molina

Rafael Garcia Molina (http://bohr.inf.um.es/miembros/rgm). Catedràtic de Física Aplicada a la Universitat de Múrcia. Llicenciat i Doctor en Física per la Universitat de València. Desenvolupa projectes d’ensenyament i divulgació de la física mitjançant tot tipus de recursos (objectes quotidians, joguets, música, electrodomèstics, humor…), els quals han sigut seleccionats i guardonats en diverses edicions de Ciencia en Acción i Science on Stage. Ha rebut els Premis de Divulgació Científica (Asociación de Divulgación Científica de la Región de Murcia, 2014) i Ensenyament i Divulgació de la Física (Real Sociedad Española de Física – Fundación BBVA, 2016). Membre de l’Academia de Ciencias de la Región de Murcia.

És Editor Adjunt de la Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (http://revistas.uca.es/index.php/eureka).