Divulgadors

ENTREVISTA ALICIA GARIJO (TEATRE ARNICHES, ALACANT)

Alicia Garijo, nascuda a Alacant ha treballat extensament en la gestió de projectes culturals a l’ajuntament d’Altea. Llicenciada en Filosofia i Lletres. té un màster en Direcció i Gestió Cultural. El 2017 fou elegida Coordinadora de la Direcció Territorial del IVC a Alacant. Fa unes setmanes la vam entrevistar des de la Delegació d’Alacant de l’IEC, perquè ens donara la seua visió quant a l’estat de les arts escèniques després de la pandèmia.

 

1.- Com ha afectat la crisi al sector de les arts escèniques al Sud?

No ha afectat de manera singular més o menys que en altres llocs. Tots som vulnerables: del nord o del sud. Una de les característiques de la cultura és que no té tanques ni fronteres. A les verdes i a les madures.

2.- Com s’espera que està resultant la tornada a la normalitat?

És difícil pensar en una nova normalitat perquè tot ha canviat. El que no vol dir que siga dolent. No crec que calga pensar que el que teníem abans era el model al qual hem de tornar sense qüestionar res. Crec que aquesta etapa incerta que estem vivint ens ha de servir per a posar en qüestió alguns models de gestió i funcionament en la cultura en general i les arts escèniques, en particular. Tal vegada necessitem fer un pensament respecte a nous llenguatges, vehicles de comunicació (com ara les emisions en directe via internet), les residències de creació…etc.

 

3.- Quina opinió té sobre el fet que durant la desescalada tinguen prioritat l’obertura de diversos locals d’oci mentre que els teatres han hagut d’esperar una fase més?

Crec que s’ha estigmatitzat el món de la cultura enfront del turisme i el comerç. No entenc molt bé que puguem estar en un bar tranquil·lament, o que puguem acudir a centres comercials, etc. i que hi haja tantes restriccions per a poder tornar al cinema o al teatre. Els polítics, en general, no valoren com a indústria el món de la cultura.

  1. Afectarà la tornada a la normalitat d’alguna manera especial a la ja escassa programació en valencià?

Des de l’Institut Valencià de Cultura s’ha posat en marxa el pla REACTIVEM per a fer costat a les companyies valencianes després de l’aturada professional d’aquests últims mesos. En aquest sentit, el Teatre Arniches ampliarà, amb companyies valencianes, tant el tipus de programació com el nombre de representacions entre juliol i desembre. Així, farem teatre en altres espais, com a Casa Mediterrani o algunes places i passejos d’Alacant en els mesos de juliol i setembre, i ampliarem la nostra oferta programant més dies entre setmana. Si les companyies disposen de dues versions, nosaltres oferim la representació en valencià. Però no sempre és així.

  1. Què passarà amb la programació que tenien prevista abans de la crisi sanitària?

Tota la programació s’ha tornat a reubicar, la gran majoria durant l’últim trimestre de l’any. La política de l’IVC ha segut mantindre els compromisos amb les companyies que formaven part de la nostra programació, foren d’ací o, fins i tot, les propostes internacionals, que han quedat pendent per a l’any vinent. A més, en el cas de les companyies valencianes, augmentarem l’oferta de dies d’exhibició per tal d’acollir més propostes de música, dansa, teatre i circ.

 

6.- Tenen previstes mesures especials de cara a la possibilitat d’un nou rebrot?

Aquest és un tema preocupant per a tota la societat en general i per al sector cultural en particular. Des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports s’han pres mesures per a pal·liar aquesta difícil situació. Al Teatre Arniches, per exemple, iniciarem la temporada amb major oferta, incloent la campanya escolar. No hem de parar-nos. Per responsabilitat social. Si després hem de canviar l’estratègia, ho farem. Però nosaltres seguirem endavant, fent possible que aqueix aliment als nostres sentits i emocions, continue estant present. Per això, el nostre lema en aquests moments és: Tornem a programar.

 

Més informació: https://ivc.gva.es/val/ivc-val/programacio-ivc/teatre-arniches-d-alacant

ELS NOSTRES DIVULGADORS CIENTÍFICS I CULTURALS XV: JOSEP OCHOA

Josep Ochoa Monzó és professor al departament d’estudis Jurídics de l’Estat a la Universitat d’Alacant. Des de 2015 a 2019 va ser Director General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern en la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana. Actualment és també director de la Seu Universitària de Benissa.

Entre les seues aportacions en defensa dels drets lingüístics dels valencians, destaquem la conferència “Normes i estratègies per a grantir els drets lingüístics dels ciutadans en les relacions amb l’administració. El cas de la Comunitat Valenciana.”

A més a més, en els últims temps, i dins de la seua línia d’investigació, ha fet importants aportacions sobre la nova normalitat jurídica després de la Covid-19: https://fundacionexe.org/covid-19-i-nova-normalitat-juridica/

Podeu trobar més informació en:

https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/ca/ochoa-monzo-josep/5932

Entrevista al doctor Vicent Martines

El periodista Nicolas Van Loor entrevistà el Doctor Vicent Martines al diari La Nucia. El doctor Vicent Martines és Delegat del President de l’IEC a Alacant i membre numerari de la Secció Filologica de l’IEC, a més de Director de la Seu Universitària de la Nucia i Catedràtic de la Univeritat d’Alacant. El nostre Delegat s’ha criat, i ho té a honra, a l’alfàs del Pi, és Fill Adoptiu de la Nucia i de Xixona i és casat a Callosa d’en Sarrià, dades que no apareixen a l’entrevista resultat d’una llarga conversa de més de dues hores, per motius d’espai.

LES NOSTRES DIVULGADORES CIENTÍFIQUES I CULTURALS XIV: ISABEL ABRIL

La doctora Isabel Abril Sánchez rep el Premi Ciencia en Acción pel seu treball “Calíentate la cabeza”. Isabel Abril és catedràtica de Física Aplicada a la Universitat d’Alacant i col·labora amb la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’organització anual del “Pati de la Ciència” i del curs “Divulgar la Ciència al Segle XXI”.

Més informació: https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/es/abril-sanchez-isabel/13385

ELS NOSTRES DIVULGADORS CIENTÍFICS I CULTURALS XIII: JOAN DE DÉU MARTINES

Joan de Déu Martines

Llicenciat en Filologia Catalana (2002) per la Universitat d’Alacant, ha continuat els seus estudis a la mateixa universitat on ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) dins del Doctorat Interuniversitari en Estudis Filològics Interdisciplinars (Filologia Catalana i Afins) amb el treball d’investigació “Creativitat lèxica i fitonímia xixonenca”. El juliol del 2017 es va doctorar amb la nota de Cum Laude amb una tesi doctoral sobre “El Diccionari de l’Obra Literària d’Enric Valor. La natura (Dolev-Natura)”, sota la direcció del Dr. Prof. Josep Martines (Universitat d’Alacant) al si del Programa de Doctorat Internacional “Transferències Interculturals i Històriques en l’Europa Mediterrània Medieval”. Sobre aquest tema ja ha preparat diverses comunicacions i articles. Ha fet dues estades predoctorals amb les quals ha aconseguit la menció internacional a les universitats University of California, Santa Barbara, EEUU i a la de Bamberg a Alemanya. Des de 2003 treballa com a professor d’Institut i és funcionari de carrera des de 2008. A més a més, és professor associat de la Universitat d’Alacant des de 2018. També és membre de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC-IVITRA), Universitat d’Alacant, de l’Internationales Institut für Iberische Studien, Otto-Friedrich-Universität Bamberg, Alemanya i Membre del Center For Catalan Studies, University of California at Santa Barbara, EUA. (Font Universitat d’Alacant. web oficial del Departament de Filologia Catalana)

Acaba de rebre   el Premi  IEC de la Secció Filològica Joan Coromines de Lexicografia i Onomàstica (2020), pel treball Diccionari de l’obra literària d’Enric Valor. La natura (DOLEV-Natura)

(Font Universitat d’Alacant. web oficial del Departament de Filologia Catalana)

 

https://twitter.com/iec/status/1263115169145802753?s=20

ELS NOSTRES DIVULGADORS CIENTÍFICS I CULTURALS XII: JOSEP BERNABEU

Josep Bernabeu

Doctor en Medicina i Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat d’Alacant, ha impartit docència en les llicenciatures de Medicina i Humanitats, i en les Diplomatures d’Infermeria i Nutrició Humana i Dietètica. En l’actualitat participa com a docent en els graus de Nutrició Humana i Dietètica i Gastronomia i Arts Culinàries i en els màsters d’Alimentació i Nutrició  de la Universitat d’Alacant, i en el màster interuniversitari de Salut Pública (Universitats d’Alacant i València). Entre 2007 i 2016 va impartir docència, en qualitat de professor visitant, en el màster de Salut Pública organitzat per l’Escola Nacional de Sanitat (Institut de Salut Carlos III) i la Universitat d’Alcalá. Va ser director del Programa de Doctorat de Salut Pública (2004-2011) i del Grup Balmis d’Investigació en Salut Comunitària i Història de la Ciència fins a octubre de 2012, data en la qual va assumir la direcció del Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant.Des de novembre de 2017 es director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmico, una de les càtedres institucionals de la Universitat d’Alacant i des de juliol de 2018 director acadèmic del Centre de Gastronomia del Mediterrani UA-Dénia.

(Font: web oficial de la UA)

Més informació: https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/ca/bernabeu-mestre-josep/5921

Els nostres divulgadors científics i culturals XI: Jonatan Penalba

Jonatan Penalba

 

(L’Alcúdia. Ribera alta 1991)

Artísticament, educat per Pep Moreno (Albaes) i Victòria Sousa, “Victorieta” (Cant d’Estil), des dels 16 anys forma part del Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent. Amb aquesta formació ha actuat en diversos festivals a Segòvia, Salamanca, Ciudad Real, Albacete, Mallorca, infinitat de viles i ciutats valencianes, entre les quals cal destacar, per exemple, actuacions al Gran Teatre de Xàtiva i al Gran Teatre d’Alzira, i a la ciutat de València a llocs com les Drassanes, el Teatre Principal, el Palau de la Música, el Museu d’Etnologia o la plaça de l’Ajuntament.

En els darrers temps, Penalba s’ha introduït  també en el món del folk i són recordades les seues participacions en el “Cant al ras” (trobada de cant a Massalfassar) i les seues aparicions en concerts de Pep Gimeno “Botifarra”, amb qui col·laborà també, l’any 2017 en l’espectacle “Veus populars”, acompanyant altres els cantaors com Hilari Alonso i Xavi de Bétera.”.

El seu primer disc en solitari, De soca-rel, és un treball on aborda la música tradicional amb aires renovats i actuals. En ell barreja instruments tradicionals i moderns, i temes clàssics contemporanis (com Tio Canya, d’Al Tall), amb el cant de batre, el fandango i la jota.

Més informació:

https://jonatanpenalba.wordpress.com/

LES NOSTRES DIVULGADORES CIENTÍFIQUES I CULTURALS X: PEPA GUARDIOLA

Pepa Guardiola

 

 

Mestra de Primària especialista en Ciències Socials i Valencià. Ha exercit la docència al llarg de més 39 anys,  33 cursos en el ceip Port de Xàbia, centre en el qual fou directora a la dècada dels vuitanta.
En el camp de l’educació ha participat en diferents projectes educatius pioners, com l’organització de mini-empreses, la biblioteca escolar o l’animació lectora-escriptora. Ha sigut  precursora en  l’ús de les TIC  a l’aula (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), ha elaborat materials didàctics digitals com “L’aventura de les lletres” i ha impartit cursos sobre la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Ha col.laborat amb diferents editorials en l’elaboració de lectures i propostes didàctiques per a llibres de text.
Com a escriptora ha publicat nombrosos contes per a lectores i lectors de totes les edats, més de trenta de llibres de literatura infantil i juvenil, i dos novel.les per a públic lector adult. Ha participat en diversos reculls de relats col.lectius. En la LIJ destaquen les obres: L’engruna de cristall (Edicions del Bullent 1991) guardonat amb el Premi Carmesina de narrativa infantil; El Talismà del temps (Edicions del Bullent 1994) Premi Samaruc; Collidors de neu (Voramar, 1995) Premi Mediterrània de literatura infantil i juvenil; Tres titelles embruixats (Editorial Cruïlla, Vaixell de Vapor, 2000); Una llar en el món (Edicions Bromera 2001).  Les novel·les per a públic lector adult són: El desordre de les dames (Edicions Bromera, 2009) guardonada amb el Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, una novel·la centrada en el segle XIII i la conquista de València, que reivindica el paper de les dones en la historia; i  La memòria de les ones, Balandra edicions 2017,  dedicada a les dones de la seua generació.
Té una llarga trajectòria de participacions en moviments socioculturals, humanitaris,  sociopolítics, per la defensa dels drets de la dona i el patrimoni històric material i immaterial Valencià.   La seua implicació amb el feminisme s’inicia en la dècada dels 70, en el MDM ( Moviment democràtic de dones), forma part i participa assíduament amb La Xarxa de Dones de la Marina Alta.  Endemés col·labora i és Membre d’Honor de l’Associació Riuraus Vius, l’objectiu de la qual és conservar aquestes edificacions típiques del patrimoni arquitectònic valencià.
Es sòcia de l’AELC, de l’IECMA, de l’Associació Riuraus Vius, de l’Associació Barques Tradicionals, i de la Xarxa de Dones de la Marina Alta.

(Font Lletres de tinta impresa)

El 2018 va rebre el Premi Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Podeu consultar el seu discurs en el següent enllaç:

https://llibresdepepa.blogspot.com/2019/03/lliurament-lletra-lila-el-meu-parlament.html

LES NOSTRES DIVULGADORES CIENTÍFIQUES I CULTURALS IX: GRÀCIA JIMÉNEZ

Gràcia Jiménez

Nascuda a Astúries, de família materna castellonenca, resideix a l’Alacantí des dels quatre anys, concretament a Sant Vicent del Raspeig des del 1989.  Llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València i amb una ben remarcable trajectòria en la defensa dels drets lingüístics i  De l’educació pública,  ha estat professora d’adults, inspectora d’educació, mestra de primària i professora de secundària i batxillerat. També ha estat professora associada a la Universitat d’Alacant. i ha presidit l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià a la comarca de l’Alacantí, pertanyent a la Federació Escola Valenciana.

En el camp de la literatura ha publicat narrativa i poesia i les seues obres han rebut diversos premis i reconeixements, entre els quals podem destacar  la novel·la La llar de seda (premi 9 d’octubre, Sant Vicent del Raspeig), el llibre infantil Un grapat de somnis i els llibres de poemes Platges (premi Antoni Matutano, Almassora), Quadern del vent (premi de poesia Gata de Gorgos) i Encara que la nit es faça forta (premi Paco Mollà de Petrer).

Més informació: http://www.cervantesvirtual.com/portales/gracia_jimenez/

Activitats programades
  • No hi ha novetats