Divulgadors

Curs Divulgar Ciència en el segle XXI

Curs Divulgar Ciència en el Segle XXI – 2024

logol Divulgar Ciència en el Ssiglo XXI


Curs Organitzat per:

Universitat d’Alacant

 

Data de realització: 5-6 setembre de 2024

Lloc de realització: Sala d’actes Alfredo Orts en l’edifici d’Òptica. Campus de Sant Vicent del Raspeig. Universitat d’Alacant.

Detalls del curs:

  • El curs consta de 20 hores lectives. Es pot realitzar en la modalitat presencial o on-line.
  • El preu és de 50 € per a qualsevol modalitat
  • Amb aquest curs pots obtenir el Certificat de Contínua (UA) convalidable per 2 crèdits de qualsevol grau de la UA.
  • La matrícula la puedes realizar en:
  • El Centre de Formació de Professors CEFIRE d’Alacant NO col·labora en aquesta edició del curs. Els professors interessats s’han de matricular a través de la Universitat d’Alacant.

Email de contacte: divulgarcienciaseglexxi@gcloud.ua.es


Programa

dijous 5 de setembre

  • 9.00 – 9.45 ⇒ Obertura del curs i introducció.
    Isabel Abril,  Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia)
  • 9.45 – 11.15  ⇒ Buscando vida en Marte

    Mari Paz Zorzano
    Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), Madrid

    La búsqueda de vida y planetas habitables en el universo es uno de los mayores esfuerzos científicos del siglo XXI. Marte es el planeta habitable más cercano. Para investigar si existió o existe vida en Marte y para comprender la evolución del planeta, la Administración Nacional de la Aeronáutica y del Espacio (NASA) y la Agencia Espacial Europea (ESA) han diseñado el programa Mars Sample Return (MSR): una misión que traerá una colección de muestras a la Tierra para ser analizadas con instrumentación de alta precisión.

    Desde febrero de 2021, la colección de muestras está siendo adquirida por el rover Perseverance de la NASA en el cráter Jezero de Marte. Tan pronto como las muestras lleguen a la Tierra, uno de los primeros estudios será el de la búsqueda de vida a través de biomarcadores. En esta charla aprenderemos qué tipo de medidas se harán y qué ha encontrado el rover Perseverance en su exploración del delta de Jezero.

  • 11.15 – 12.00 ⇒  Debat col·lectiu

  • 12.00 – 13.45 ⇒ Com funcionen els models massius de llengua de l’estil de ChatGPT?

    Mikel Forcada
    Universitat d’Alacant
    Una de les manifestacions més importants de l’anomenada ”intel·ligència artificial” són els models massius de llengua (MML), models que, en resposta a un text d’entrada, prediuen possibles continuacions o respostes. En particular, models com ChatGPT o Google Bard, disponibles públicament, són capaços de mantenir “converses” en les quals generen respostes que poden ser percebudes com a “intel·ligents“ en resposta a les intervencions de la persona usuària: per això, hi ha qui en diu  “intel·ligència artificial generativa“. Aquestes capacitats tenen un gran impacte en tots els sectors professionals on la generació de textos és una activitat clau. En aquesta xarrada, intentaré explicar en termes accessibles a una audiència no tècnica el funcionament intern i l’entrenament dels models massius de llengua. La intenció es contribuir a un apoderament tecnològic de qui els usa, perquè comprenga els efectes d’aquesta tecnologia disruptiva i prendre decisions més informades a l’hora d’usar-lo.

  • 16.00 – 17.30 ⇒ Antropología evolutiva, prehistoria y neurociencia
    Emiliano Bruner
    1. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid
    2. Centro de Investigación en Enfermedades Neurológicas, Madrid

    Investigar la evolución del cerebro y de las habilidades cognitivas en los homínidos fósiles es todo un reto, considerando que no disponemos ni de sus tejidos blandos ni de evidencias directas de sus comportamientos. Más allá de las informaciones sobre las especies vivientes, no queda otra que recurrir a la paleontología para hacer inferencias sobre sus características neuroanatomicas, y a la arqueología para hacer inferencias sobre sus capacidades mentales. A pesar de las dificultades, hay disciplinas que intentan proporcionar un marco científico, experimental y cuantitativo a estas inferencias, abriendo nuevas perspectivas tanto teóricas como metodológicas. Estas disciplinas son la paleoneurología, la neuroarqueología y la arqueología cognitiva, cuyo objetivo es investigar, en las especies extintas, la anatomía cerebral, las funciones cerebrales, y la estructura del proceso cognitivo.

  • 17.30-19.00 ⇒ Plantas exploradoras: la primera colonización de la tierra
    Segundo Rios
    Institut d’Investigació CIBIO
    Universitad d’Alacant

    Las primeras plantas se originaron en el agua, un medio que ofrece muchas ventajas para la supervivencia, pero colonizar el medio terrestre fue lento y difícil. Los primeros organismos que lo lograron, fueron las algas, musgos y helechos pero estos siguen teniendo en la actualidad una fuerte dependencia del agua. Los pasos que llevaron a colonizar todos los distintos ambientes del planeta por las coníferas (gimnospermas) en primer lugar y por las plantas con flores y frutos (angiospermas) después, necesitaron de fuertes adaptaciones y cambios evolutivos que aumentaron su resistencia y capacidad de reproducción en el medio exterior, lejos del agua.

    Pero para poder llegar a cada uno de esos hábitats tuvieron que viajar…y viajaron usando todos los medios de transporte posibles agua, aire, tierra incluso el fuego. La existencia de animales propicio nuevas rutas de colonización aprovechando sus migraciones, más tarde nuestra especie también contribuyó a la dispersión. Algunas especies idearon mecanismos de autopropulsión, a veces, con trampas y engaños a los animales…pero todas se transportan.

    De estas diferentes estrategias de transporte de las semillas y frutos (diásporas) y de la aventura que supuso llegar a todos los rincones del planeta por parte de los plantas que actualmente viven en nuestros ecosistemas tratará nuestra charla.

divendres 6 de setembre

  • 9.00 – 10.30 ⇒ Química i sostenibilitat
    Avelino Corma

    Universitat Politècnica de València – CSIC, València
  • 10.30 – 11.45 ⇒ ¿Qué hora es? Una introducción a los cuatro tiempos cronobiológicos.

    Juan Antonio Madrid
    Universitat de Múrcia
    La vida en nuestro planeta se originó y desarrolló en un entorno cíclico, caracterizado por la sucesión precisa de días y noches. La existencia de este ciclo ambiental favoreció la aparición de relojes biológicos en todos los seres vivos. Estos relojes permiten la predicción y anticipación a los cambios cíclicos que suceden en el ambiente. Los relojes biológicos (tiempo interno) son los responsables de la generación y sincronización de ritmos como el de sueño-vigilia, el de hormonas como el cortisol y melatonina o de los cambios de presión arterial, por mencionar algunos de ellos. Debido a los desajustes que experimenta el tiempo interno, es importante que los relojes biológicos se pongan en hora diariamente mediante señales externas que los sincronicen. Entre estas señales sincronizadoras, la más importante es la proporcionada por el ciclo natural de luz-oscuridad (tiempo ambiental). En segundo lugar, también contribuye a la sincronización el tiempo metabólico, que actúa mediante las señales aportadas por los horarios regulares de comidas. Finalmente, los horarios de entrada y salida al trabajo y horarios de contactos sociales (tiempo social), aportan señales que contribuyen a la total sincronización de nuestros relojes biológicos.

    En la actualidad, nuestros hábitos de vida nos llevan a encender la luz, cuando deberíamos estar en oscuridad, a comer cuando deberíamos permanecer en ayuno y a trabajar cuando deberíamos estar durmiendo. Todo ello genera cronodisrupción, lo que favorece las alteraciones del sueño y nos hace más proclives al desarrollo de numerosas enfermedades como diabetes, depresión, cáncer, alteraciones de memoria e inmunodepresión, entre otras.

    Por tanto, entender el papel de nuestros cuatro tiempos y tratar de mantener su sincronización es de gran importancia para el mantenimiento de nuestra salud y bienestar físico y emocional.

  • 11.45-12.15 ⇒ Debat col·lectiu
  • 12.15 – 13.45  ⇒ Hablar de ciencia: del páncreas al kama-sutra

    Eduardo Sáenz de Cabezón
    Universitat de la Rioja

    En esta charla vamos a ver cómo relacionar la preparación del contenido, la estructura narrativa y los recursos (literarios y escénicos) para conectar público y contenido. Veremos fundamentos teóricos (ligeros), consejos prácticos y enseñanzas de la propia experiencia en escenarios, medios de comunicación, redes sociales y como autor de libros de divulgación.

  • 13.45-14.30  ⇒ Conclusions i conclusió del curs

    Isabel Abril,  Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia)

Comitè Científic:
  • Isabel AbrilCatedràtica de Física Aplicada, Universitat d’Alacant
  • Nicolás CuencaCatedràtic de Biologia Cel·lular, Universitat d’Alacant
  • Rafael Garcia MolinaCatedràtic de Física Aplicada, Universitat de Múrcia
  • Mercedes PastorCatedràtica de Química Inorgànica, Universitat d’Alacant

Informació procedent de la Universitat d’Alacant


 

Gràcia Jiménez rep la Lletra Lila 2023

Es tracta d’un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l’AELC al País Valencià. Enguany el rep Gràcia Jiménez (Astúries, 1957). Ha estat professora i escriptora. Va arribar al País Valencià amb quatre anys i ha viscut a Alacant, Elx i Sant Vicent del Raspeig. És llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València. Ha impartit docència a primària, secundària, batxillerat i a la Universitat. També ha estat professora d’adults. En el camp de la literatura he publicat narrativa i poesia.

Gràcia Jiménez dirigeix el programa “El món per un forat”, de Ràdio Sant Vicent del Raspeig, en el qual col·labora la Delegació d’Alacant de l’IEC.

El Món per un forat: Literatura Infantil i Juvenil al País Valencià

Ja podeu escoltar el postcad del primer programa de l’any del Món per un forat, dirigit i presentat per l’escriptora Gràcia Jiménez, que compta amb les recomanacions literàries i culturals de la Delegació d’Alacant de l’IEC. Aquest programa de gener, l’hem dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil, amb una entrevista a una de les nostres editores més dinàmiques, Núria Sendra, d’Edicions del Bullent, i a un dels nostres autors més prolífics, Enric Lluch, guardonat recentment amb el Premi d’Honor dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  promogut per l’AELC.
https://www.ivoox.com/player_ej_80804898_4_1.html?c1=ff6600

Club de lectura de desembre

L'estiu dels brivalls

Aquest mes de desembre, atesos que el darrer dissabte de mes se situa en ple període vacacional, no farem el Club de lectura habitual. Tot i això, des del Servei de Llengües i la Biblioteca General de la UA, tenen l’amabilitat de convidar-nos a moderar, un any més, el seu Rodallibres. Serà el dia 16 de desembre a les 12:00 h a la Biblioteca General de la UA i ens acompanyarà Francesc Viadel, per conversar amb nosaltres de L’estiu dels brivalls.

Més informació: https://llegimua.ua.es/va/rodallibres.html

 

Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC

Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC

Aquest any s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) us convida a la presentació pública anual de les principals novetats que s’incorporen al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC). Aquest cop s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes. Algunes d’aquestes novetats són paraules que en poc temps han passat a formar part del lèxic comú habitual, com coronavirus, covid o cribrar i cribratge. Però l’important conjunt de novetats abraça moltes altres àrees temàtiques.

Quines paraules més s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre, a les 10.30 h, en format dual: es podrà seguir presencialment a la Sala Prat de la Riba de l’IEC o bé virtualment mitjançant la plataforma Zoom.

Intervindran en l’acte el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, Josep Martines, i Magí Camps i Màrius Serra, membres d’aquesta mateixa secció.

Podeu confirmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

 

Activitat Presentació anual de les noves paraules que s’incorporen al DIEC
Data Dilluns 29 de novembre
Lloc Sala Prat de la Riba de l’IEC / Zoom
Hora 10.30 h

 

 

Barcelona, 25 de novembre de 2021

El Món per un forat, amb Gràcia Jiménez i Jesús Moncho

El segon dimecres de cada mes a Ràdio Sant Vicent del Raspeig podeu escoltar el programa “El món per un forat” dirigit per l’escriptora Gràcia Jiménez amb la col·laboració de la Delegació d’Alacant de l’IEC: entrevistes, notícies culturals, recomanacions literàries, informació sobre el nostre club de lectura mensual i una bona selecció musical.  Podeu escoltar el programa de novembre en el següent enllaç:


Condol per la mort d’Agustí Agulló

Acabem d’assabentar-nos de la mort d’Agustí Agulló, tècnic del Casal d’ACPV a Elx, conegut per la seua gran tasca en favor del redreçament de la nostra cultura i de la nostra llengua al Sud. Des de la Delegació d’Alacant de l’IEC volem expressar el nostre reconeixement i el nostre condol a la família, als amics i als companys d’ACPV per la pèrdua d’aquest referent imprescindible per a la recuperació de la nostra identitat i de la normalitat cultural i lingüística al País Valencià.

La Delegació d’Alacant de l’IEC inicia una col·laboració amb Ràdio Catalunya Itàlia

 

Des de dimarts, de febrer, i amb motiu de la commemoració del Dia de les Llengües Maternes, que se celebrarà el dia 21 d’aquest mes, la Delegació d’Alacant de l’IEC comença a col·laborar amb Ràdio Catalunya Itàlia, en un programa que es pot escoltar  en línia a través d’spryker cada dimarts a les 21.00h.

Des de la Delegació d’Alacant, en l’espai que ens cedeix Ràdio Catalunya Itàlia, pretenem fer visible més enllà de les nostres fronteres la situació lingüística i cultural del Sud dels territoris de domini lingüístic català, especialment de les Comarques del Sud. Així mateix, volem donar veu a tots els nostres divulgadors científics i culturals, als nostres escriptors, i en definitiva a totes aquelles persones que treballen en favor de la normalització de la cultura catalana al País Valencià.

Des d’aquest portal volem manifestar el nostre agraïment més sincer als organitzadors del programa pel seu suport i per la cessió d’un espai, com és el radiofònic, que ens uneix d’extrem a extrem de la Mediterrània i que expandeix i fa visible la nostra catalanitat i la nostra cultura a través de les ones.

Diàleg amb Francesc Viadel

La Delegació d’Alacant de l’IEC és també un espai per a dialogar amb alguns dels nostres autors de més renom. Acabem el 2020 amb Francesc Viadel:

Renovem el nostre portal amb entrevistes i diàlegs amb els nostres divulgadors i escriptors

La Delegació d’Alacant de l’IEC renova el Portal per oferir més i millor informació sobre la divulgació de la nostra cultura de Nord a Sud, tot atorgant especial visibilitat a la recepció i la difusió que en tenim dels de les Comarques més meridionals del territori de llengua catalana. Encetem, doncs, l’apartat “Diàlegs” on podreu trobar discursos, converses i entrevistes dels nostres escriptors i divulgadors científics més destacats. Comencem recordant la Declaració institucional que va fer el Prof. Dr. Vicent Martines arran de la celebració del 20 de Novembre de 2020, Dia de les Lletres Valencianes:

 

Activitats programades
  • No hi ha novetats