General

Activitats de Juliol de la Delegació d’Alacant de L’IEC

  1. Sessions de conversa v dins del programa Voluntariat per la Llengua.

Cada dilluns (de 17.30 h a 18.30 h) i dimarts (de 10.30 a 11.30)

  1. Club de Lectura

Dissabte 25 de juliol (A partir de les 19.30 h)

Restaurant Pizzeria La Gioconda.

Carrer Major, núm 10

03690 Sant Vicent del Raspeig.

Cal confirmar assistència a alacant@iec.cat aband el 23 de juliol.

Parlarem del llibre de Pep Castellano: Al punt de mira. Picanya, Edicions del Bullent. Picanya: 2010

http://bullent.blogspot.com/2010/09/al-punt-de-mira-darrer-llibre-de-pep.html

 

. Us recomanem algunes de les nostres llibreries de proximitat:

http://www.actiweb.es/vilallibres/ La Vila Llibres (La Vila joiosa)

http://www.80mundos.com/ 80 Mundos (Alacant)

http://www.llibresinfantils.es/ Llibres Chus (Sant Joan d’Alacant)

 

  1. Podeu trobar actualitzacions periòdiques sobre divulgadors científics i culturals d’arreu dels Països Catalans (especialment del sud del País Valencià) al nostre portal: https://alacant.espais.iec.cat/

 

  1. Trobareu recomanacions sobre articles de divulgació científica, ressenyes i espectacles diversos a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/delegaciodeliec.alacant/?ref=bookmarks

L’IEC, CENT TRETZE ANYS.

(La Delegació d’Alacant de l’IEC es va inaugurar el 5 de novembre del 2005, sota la direcció del doctor Brauli Montoya. Actualment el delegat del president a Alacant és el doctor Vicent Martines)

El 18 de juny de 1907, la Diputació Provincial de Barcelona, amb un dictamen signat pel president Enric Prat de la Riba, creava «un nou centre que podrà anomenar-se Institut d’Estudis Catalans». El seu Reglament interior fou aprovat per la Diputació el 31 de juliol de 1907.

No havia de ser una entitat primordialment honorífica com les antigues acadèmies, sinó un nucli organitzador de la recerca que havia de transformar la tasca individual en una empresa col·lectiva. Es tractava de la primera institucionalització amb suport públic del moviment que havien iniciat els literats de la Renaixença en convertir la llengua popular en llengua moderna de cultura que havien complementat els centres excursionistes amb el coneixement dels monuments, del folklore, de la geografia i del patrimoni natural de Catalunya. Es tractava d’assolir un primer estadi de professionalització i de projectar internacionalment la comunitat científica catalana com a tal, de convertir la cultura catalana en una cultura nacional normal equiparable a les altres europees.

L’Institut s’instal·là al segon pis del Palau de la Generalitat, en unes dependències que acabava d’abandonar l’Audiència Provincial de Barcelona, que s’havia traslladat al Palau de Justícia, al passeig de Sant Joan. L’Institut tenia entrada pròpia pel carrer del Bisbe. De seguida establí una relació d’intercanvi de publicacions amb cent quinze institucions acadèmiques i universitàries d’arreu del món, i immediatament es començà a formar una biblioteca amb adquisicions i donacions de fons importants.

 

Albert Balcells i González
«Cent anys d’història de l’Institut d’Estudis Catalans»,
IEC, l’Institut d’Estudis Catalans. 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans

DECLARACIÓ DE L’IEC ARRAN DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 634/2020 SOBRE ELS USOS INSTITUCIONALS I ADMINISTRATIUS DE LES LLENGÜES OFICIALS.

16/06/2020
«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua catalana, en relació amb la recent Sentència 634/2020, del 2 de juny, del Tribunal Suprem espanyol, que ratifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que obliga l’Administració valenciana a comunicar-se amb la catalana en castellà i, de facto, obligaria les administracions balear, catalana i valenciana a comunicar-se entre elles en castellà, acorda de fer públiques les consideracions següents:

1) Sobre la unitat de la llengua
Són nombroses les declaracions de l’IEC en el sentit que el valencià i el català són la mateixa llengua, com així ho reconeixen explícitament la comunitat científica internacional i també el Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències.
2) Sobre la ignorància de la unitat de la llengua per part del Tribunal Suprem
La justícia, per a ser-ho, no pot ser ni il·lògica, ni acientífica, ni incomprensible per als ciutadans. Una sentència que va contra tota evidència i que, a més, en fer-ho no aporta cap benefici per a ningú, resulta d’una opacitat absoluta, degrada greument la credibilitat del sistema i esdevé, finalment, injusta. De la mateixa manera que ningú no podria entendre, fos quin fos el context legal, que les relacions bilaterals entre, per exemple, Espanya i l’Argentina es fessin en qualsevol altra llengua que no fos la castellana (es digui castellà espanyol, i sigui en el context internacional que sigui), impedir les relacions entre administracions territorials en la llengua pròpia que comparteixen no és ni just, ni pràctic ni segurament factible.
Allò que aquesta Sentència demostra és una animadversió ancestral, per part d’alguna de les més altes institucions estatals, contra la llengua compartida per, almenys, una quarta part de la població del Regne d’Espanya i, per extensió, contra les altres llengües de l’Estat parlades per més d’un terç del total dels seus ciutadans. Ultra la vulneració de drets que això comporta, sembla que no s’entén que les llengües no són solament propietat dels seus parlants, sinó de tota la ciutadania —espanyola, europea o del món sencer—, com ho són el patrimoni artístic i el natural. I que això, per damunt de prejudicis ideològics, comporta l’obligació de conservar-les, protegir-les i fomentar-les. I que no fer-ho així és una greu demostració, en el millor dels casos, de desconeixement i d’incultura, i, en el pitjor dels escenaris, d’un mal procedir impropi de qui té l’obligació d’impartir justícia.
3) Sobre els aspectes jurídics de la Sentència
La tesi de la Sentència del Tribunal Suprem és una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tenir validesa fora de la comunitat autònoma. Si fos així, de manera lògica i conseqüent la Sentència hauria declarat inconstitucional tot l’article, però deixa vigent la primera part, on es diu que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma s’han de redactar en castellà i valencià, i elimina el fet que es pugui fer només en valencià quan s’adrecin a una comunitat autònoma del mateix àmbit lingüístic. La voluntat del Tribunal Suprem és deixar condicionada la Generalitat, en tots els casos, a redactar sempre els documents en les dues llengües, i per tant a considerar el valencià com una llengua subsidiària que no té plens efectes per si sola, cosa que sí es predica del castellà.
No és veritat que la Generalitat Valenciana regulés en el Decret 61/2017, del 12 de maig, impugnat, l’eficàcia jurídica dels documents fora de la comunitat autònoma, sinó només els criteris d’ús que l’habilita en la seva competència sobre l’oficialitat de la llengua. Aquesta actuació de la Generalitat Valenciana està d’acord amb els objectius i principis establerts per la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». La Generalitat Valenciana ha legislat d’acord amb aquest principi establert pel tractat, que ha signat l’Estat espanyol i que obliga totes les administracions públiques en les seves actuacions i normes que dicti, cosa que ignora el Tribunal Suprem. A més, l’alt tribunal, amb l’anul·lació parcial de l’article del Decret es contradiu amb la seva tesi, i imposa de fet que la Generalitat faci sempre els documents en castellà i valencià, malgrat que s’adrecin a l’àrea lingüística coincident.
Finalment, entenem que aquesta sentència de cap manera no obliga la Generalitat de Catalunya o el Govern Balear en les seves comunicacions oficials al País Valencià o entre ells. Val a dir, però, que si aquesta matèria és competència de l’Estat —i, per tant, és regulada per l’article 15.3 de la Llei 39/2015, de l’Estat—, la Generalitat Valenciana, en adreçar comunicacions o documents a Catalunya o a les Balears les pot fer en valencià, i el mateix és vàlid per a la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Aquest article estableix, amb caràcter general, que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma amb llengua cooficial s’han de traduir al castellà, però «si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no caldrà traduir-los». Per tant, la Generalitat Valenciana hauria de fer una instrucció en aquest sentit.

El Club de Lectura de la Delegació d’Alacant concreta la seua internacionalització

El Club de Lectura de la Delegació de l’IEC a Alacant comença a concretar la seua internacionalització:
 
Ara ja a la Càtedra d’Iberolingüística, el Catedràtic responsable de la qual és el Prof. Dr. Hans-Ingo Radatz, al si de l’Institüt Für Romanistik, de la prestigiosa Otto-Friedrich-Universität Bamberg.
 
D’aquesta manera hom reconeix que el Club de Lectura d ela Delegació de l’IEC pot contribuir com a a recurs per a l’aprenentatge arreu de la llengua i els estudis culturals en llengua catalana; i, alhora, pot esdevenir un element efectiu de difusió de la producció literària en llengua catalana a tot València

ACTIVITATS DEL JUNY

  1. Sessions de conversa virtual dins del programa Voluntariat per la Llengua.

Cada dilluns (de 17.30 h a 18.30 h) i dimarts (de 10.30 a 11.30)

  1. Club de Lectura

Dissabte 27 de juny (A partir de les 18.30 h)

Ateses les circumstàncies de desescalada del confinament, el Club de lectura de la Delegació d’Alacant de l’IEC, es tornarà a celebrar de manera telemàtica durant el mes de juny.

Tanmateix, com que les llibreries ja han assumit una certa normalitat, tornarem tots a llegir i a parlar del mateix llibre:

Albert Juvany i Blanch: El silenci del far. Edicions del Periscopi. Barcelona, 2014 (Cinquena Edició: juliol del 2018): http://periscopi.cat/escafandre/item/elsilencidelfar

Aprofitem per recordar-vos que les llibreries ja són obertes i que, en alguns casos podeu adquirir els llibres per internet. Us recomanem algunes de les nostres llibreries de proximitat:

http://www.actiweb.es/vilallibres/ La Vila Llibres (La Vila joiosa)

http://www.80mundos.com/ 80 Mundos (Alacant)

http://www.llibresinfantils.es/ Llibres Chus (Sant Joan d’Alacant)

 

  1. Podeu trobar actualitzacions periòdiques sobre divulgadors científics i culturals d’arreu dels Països Catalans (especialment del sud del País Valencià) al nostre portal: https://alacant.espais.iec.cat/

 

  1. Trobareu recomanacions sobre articles de divulgació científica, ressenyes i espectacles diversos a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/delegaciodeliec.alacant/?ref=bookmarks

 

Monogràfic de la Revista Ítaca dedicat a Pompeu Fabra

Us informem que ja s’ha publicat en línia el monogràfic de la revista Ítaca del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant dedicat a la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Es pot consultar sencer a: https://itaca.ua.es/issue/view/2019-n10

Taula de continguts

Articles

Maria Isabel Guardiola i Savall, Caterina Martínez
M. Teresa Cabré
Nicolau Dols
Antoni Ferrando
Àngels Francés-Díez
Jordi Ginebra
Brauli Montoya-Abat
Enric Ribes i Marí
Albert Turull
Elisabet Llopart-Saumell
Josep Vicent Garcia Sebastià
Lliris Picó

 

ELS NOSTRES DIVULGADORS CIENTÍFICS I CULTURALS XIII: JOAN DE DÉU MARTINES

Joan de Déu Martines

Llicenciat en Filologia Catalana (2002) per la Universitat d’Alacant, ha continuat els seus estudis a la mateixa universitat on ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) dins del Doctorat Interuniversitari en Estudis Filològics Interdisciplinars (Filologia Catalana i Afins) amb el treball d’investigació “Creativitat lèxica i fitonímia xixonenca”. El juliol del 2017 es va doctorar amb la nota de Cum Laude amb una tesi doctoral sobre “El Diccionari de l’Obra Literària d’Enric Valor. La natura (Dolev-Natura)”, sota la direcció del Dr. Prof. Josep Martines (Universitat d’Alacant) al si del Programa de Doctorat Internacional “Transferències Interculturals i Històriques en l’Europa Mediterrània Medieval”. Sobre aquest tema ja ha preparat diverses comunicacions i articles. Ha fet dues estades predoctorals amb les quals ha aconseguit la menció internacional a les universitats University of California, Santa Barbara, EEUU i a la de Bamberg a Alemanya. Des de 2003 treballa com a professor d’Institut i és funcionari de carrera des de 2008. A més a més, és professor associat de la Universitat d’Alacant des de 2018. També és membre de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC-IVITRA), Universitat d’Alacant, de l’Internationales Institut für Iberische Studien, Otto-Friedrich-Universität Bamberg, Alemanya i Membre del Center For Catalan Studies, University of California at Santa Barbara, EUA. (Font Universitat d’Alacant. web oficial del Departament de Filologia Catalana)

Acaba de rebre   el Premi  IEC de la Secció Filològica Joan Coromines de Lexicografia i Onomàstica (2020), pel treball Diccionari de l’obra literària d’Enric Valor. La natura (DOLEV-Natura)

(Font Universitat d’Alacant. web oficial del Departament de Filologia Catalana)

 

https://twitter.com/iec/status/1263115169145802753?s=20

L’IEC participa en el llibre d’homenatge al lingüista Albert Jané, amb motiu del seu norantè aniversari

Albert Jané

Albert Jané, lingüista i membre de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, complirà noranta anys d’aquí a pocs mesos. I per a homenatjar-lo s’acaba de publicar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, coordinat pel filòleg Jordi Manent, amb l’impuls de l’IEC, l’Associació Llengua Nacional, Cavall Fort, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT; amb la col·laboració de Drac Màgic, i publicat per l’editorial Base.

Les quasi dues-centes cinquanta pàgines que confegeixen el llibre d’homenatge a Jané s’estructuren en tres apartats: el de presentacions, amb textos de membres de les institucions impulsores —com ara Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la SF de l’IEC, o Jordi Bover, director del TERMCAT— i d’altres personalitats; el de la miscel·lània, en què vint-i-cinc personalitats —com Carles Puigdemont, Jordi Pujol o Vicent Sanchis— analitzen les diferents facetes de Jané, des de la lingüística fins a la gramàtica, passant per la traducció i el còmic, i el darrer apartat, en què Manent fa una aproximació bibliogràfica a l’obra de Jané.

Albert Jané, que va rebre el Premi Pompeu Fabra l’any 2010, ha estat gramàtic, lingüista, professor, periodista, escriptor i activista de la llengua catalana. Amb una llarga trajectòria en el camp de la lingüística i la didàctica en català, ha escrit i publicat quatre gramàtiques (Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas), així com el Diccionari de sinònims, la tercera edició del qual es pot consultar en línia en el web de l’IEC.

Jané també ha destacat per la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en català gràcies a les seves traduccions o adaptacions de còmics infantils i juvenils, pel·lícules, contes, rondalles i novel·les. N’és un exemple la traducció al català que va fer de «les Schtroumpfs», el nom dels famosos personatges blaus, per barrufets.

El llibre es podrà trobar a les llibreries a partir del 17 de juny.

Activitats programades
  • No hi ha novetats