Institucional

La Delegació d’Alacant de l’IEc torna al programa “El món per un forat”

La Delegació d’Alacanbt de l’IEC reprén la col·laboració a la ràdio amb El Món per un Forat, de l’escriptora Gràcia Jiménez (95.2 fm o www.radiosanvicente.com) El tema central de la represa va ser el Patrimoni de l’Alacantí. Parlàrem amb Francesc Sanguino, regidor del PSPV-PSOE i cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Alacant. De Sant Vicent ens va informar el professor Joan-Ramon Guijarro sobre el patrimoni històric ocult d’aquesta ciutat. Des de la Delegació d’Alacant de l’IEC  presentàrem la Fira del Llibre, que tindrà lloc del 23 al 31 d’octubre i les novetats del nostre el Club de Lectura. I, al llarg del programa, escoltàrem musicats els versos del poeta Manel Alonso.

Us esperem el segon dimecres de cada mes de 18 a 19 h per parlar d’actualitat, de cultura, de literatura i de moltes coses més.

9 d’Octubre Diada Nacional de tots els Valencians

“Amar e protegir totes les persones i el poble. Fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts.” Jaume I Testament. 20 de juliol de 1276.

Avui celebrem l’arribada del Rei Jaume I a València el 9 d’octubre de 1238. Fet en el qual es fonamenta la nostra identitat com a poble. És per això que des de la Delegació d’Alacant de l’IEC volem felicitar tots els valencians, siguen nascuts al País Valencià o nouvinguts i recordar que som un poble acollidor i combatiu, que lluita pels drets i la cultura de tots.

Que tingueu bona Diada!

Ja podeu consultar íntegrament en línia el Diccionari de la Natura de l’Obra Literària d’Enric Valor (DOLEV-Natura) de Joan de Déu Martines Llinares

El Center For Catalan Studies, de la University of California at Santa Barbara [UCSB], a través de la seua plataforma editorial Publications of eHumanista, Series Monographs, ha completat la publicació en línia i en obert dels 4 volums del Diccionari de la Natura de l’Obra Literària d’Enric Valor (DOLEV-Natura), obra del Prof. Dr. Joan de Déu Martines Llinares (ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant, Premi Extraordinari de Doctorat de la UA, Premi Joan Coromines de l’IEC-SF). La publicació dels 4 volums esdevé tota una fita. Enric Valor: de Castalla i València a Califòrnia i de Califòrnia al món.

Val a dir que al reconegut prestigi acadèmic i científic de la UCSB i de les Publications of eHumanista, s’afig la difusió global que aporta, amb més d’11.000.000 de visites úniques registrades anualment en el seu web. La mampresa ha estat gràcies a la munió de forces i esforços que s’ha aplegat per fer realitat aquest esponerós projecte:

– UCSB i el seu Center For Catalan Studies,

– Institució Alfons el Magnànim,

– Seu Universitària de la Nucia (Universitat d’Alacant)

– ISIC-IVITRA (UA).

– IEC (SF), que ha concedit fa poc al l’autor el molt prestigiós Premi Joan Coromines, per una recerca en aquesta mateixa línia.

 

Vegeu:

https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/publications/monographs/Volum%20I%20Les%20manifestacions%20de%20la%20natura%20definitiu.pdf

 

https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/publications/monographs/Volum%20II%20Els%20vegetals.pdf

 

https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/publications/monographs/Volum%20III.%20Els%20animals.pdf

 

https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/publications/monographs/Volum%20IV%20El%20treball%20del%20camp.pdf

EL 25 DE SETEMBRE TORNA LA NIT ESTELLÉS

El 25 de setembre torna la Nit Estellés a Sant Vicent del Raspeig. Enguany, per qüestions de protocol Còvid-19, no tindrem el tradicional “Sopar de cabasset”, però des de la Delegació d’Alacant de l’IEC no volíem deixar de col·laborar en la celebració d’una fita tan important com la commemoració del naixement de Vicent Andrés Estellés, el poeta més representatiu de la literatura catalana feta al País Valencià.

Esperem que entre els uns i els altres trobarem la manera de reprendre les nostres tradicions en la seua manera habitual, mentre arriba el moment, però, divendres 26, us esperem a la Plaça de l’ajuntament de Sant Vicent del Raspeig amb un concert de la cantautora Laura Díaz i un recital lliure de versos del poeta.

Recordeu reservar la vostra plaça en lacivica@lacivica.cat o al telèfon 607930565. L’aforament és limitat a 100 persones.

Si voleu més informació ens la podeu demanar també a nosaltres a alacant@iec.cat

 

 

EL CORPUS TEXTUAL INFORMATITZAT DE LA LLENGUA CATALANA DE L’IEC S’ACTUALITZA

El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC s’actualitza

S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.

En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el Corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.

D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el Corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.

La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al Corpus es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIECDDLCDCVBDiccionari de sinònimsCiTTERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.

Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del Corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del Corpus.

ENTREVISTA ALICIA GARIJO (TEATRE ARNICHES, ALACANT)

Alicia Garijo, nascuda a Alacant ha treballat extensament en la gestió de projectes culturals a l’ajuntament d’Altea. Llicenciada en Filosofia i Lletres. té un màster en Direcció i Gestió Cultural. El 2017 fou elegida Coordinadora de la Direcció Territorial del IVC a Alacant. Fa unes setmanes la vam entrevistar des de la Delegació d’Alacant de l’IEC, perquè ens donara la seua visió quant a l’estat de les arts escèniques després de la pandèmia.

 

1.- Com ha afectat la crisi al sector de les arts escèniques al Sud?

No ha afectat de manera singular més o menys que en altres llocs. Tots som vulnerables: del nord o del sud. Una de les característiques de la cultura és que no té tanques ni fronteres. A les verdes i a les madures.

2.- Com s’espera que està resultant la tornada a la normalitat?

És difícil pensar en una nova normalitat perquè tot ha canviat. El que no vol dir que siga dolent. No crec que calga pensar que el que teníem abans era el model al qual hem de tornar sense qüestionar res. Crec que aquesta etapa incerta que estem vivint ens ha de servir per a posar en qüestió alguns models de gestió i funcionament en la cultura en general i les arts escèniques, en particular. Tal vegada necessitem fer un pensament respecte a nous llenguatges, vehicles de comunicació (com ara les emisions en directe via internet), les residències de creació…etc.

 

3.- Quina opinió té sobre el fet que durant la desescalada tinguen prioritat l’obertura de diversos locals d’oci mentre que els teatres han hagut d’esperar una fase més?

Crec que s’ha estigmatitzat el món de la cultura enfront del turisme i el comerç. No entenc molt bé que puguem estar en un bar tranquil·lament, o que puguem acudir a centres comercials, etc. i que hi haja tantes restriccions per a poder tornar al cinema o al teatre. Els polítics, en general, no valoren com a indústria el món de la cultura.

  1. Afectarà la tornada a la normalitat d’alguna manera especial a la ja escassa programació en valencià?

Des de l’Institut Valencià de Cultura s’ha posat en marxa el pla REACTIVEM per a fer costat a les companyies valencianes després de l’aturada professional d’aquests últims mesos. En aquest sentit, el Teatre Arniches ampliarà, amb companyies valencianes, tant el tipus de programació com el nombre de representacions entre juliol i desembre. Així, farem teatre en altres espais, com a Casa Mediterrani o algunes places i passejos d’Alacant en els mesos de juliol i setembre, i ampliarem la nostra oferta programant més dies entre setmana. Si les companyies disposen de dues versions, nosaltres oferim la representació en valencià. Però no sempre és així.

  1. Què passarà amb la programació que tenien prevista abans de la crisi sanitària?

Tota la programació s’ha tornat a reubicar, la gran majoria durant l’últim trimestre de l’any. La política de l’IVC ha segut mantindre els compromisos amb les companyies que formaven part de la nostra programació, foren d’ací o, fins i tot, les propostes internacionals, que han quedat pendent per a l’any vinent. A més, en el cas de les companyies valencianes, augmentarem l’oferta de dies d’exhibició per tal d’acollir més propostes de música, dansa, teatre i circ.

 

6.- Tenen previstes mesures especials de cara a la possibilitat d’un nou rebrot?

Aquest és un tema preocupant per a tota la societat en general i per al sector cultural en particular. Des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports s’han pres mesures per a pal·liar aquesta difícil situació. Al Teatre Arniches, per exemple, iniciarem la temporada amb major oferta, incloent la campanya escolar. No hem de parar-nos. Per responsabilitat social. Si després hem de canviar l’estratègia, ho farem. Però nosaltres seguirem endavant, fent possible que aqueix aliment als nostres sentits i emocions, continue estant present. Per això, el nostre lema en aquests moments és: Tornem a programar.

 

Més informació: https://ivc.gva.es/val/ivc-val/programacio-ivc/teatre-arniches-d-alacant

Recull de premsa IEC

Institut Estudis Catalans (IEC- Societats filials i entitats)

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

20minutos.es, 16/07/2020, Digital, Regional , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

abc.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Nacional, Nacional POLÍTICA ,

BALEARES.-Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, SERVICIO DE PALMA DE MALLORCA, Cultura CULTURA ,

CATALUNYA.-Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, SERVICIO DE NOTICIAS DE CULTURA, Cultura CULTURA ,

COMUNIDAD VALENCIANA.-La AVL, el IEC y la UIB abogan por una normativa lingüística “unitaria” y “respetuosa con la variación geográfica”

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Valenciano, Sociedad SOCIEDAD ,

L’IEC, l’Acadmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitria”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

L’IEC, l’Acadmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitria”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitària”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Agricultura / Ganadería / Pesca , [PDF]

ABANS

Ara, 17/07/2020, General, OPINION passi-ho bé , G034 , [PDF]

símbol del redreç (2000) Ramon Aramon,

Ara, 17/07/2020, General, OPINION passi-ho bé , G034 , [PDF]

Ramon Aramon, símbol del redreç (2000)

ara.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

La Comunitat Valenciana, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa lingüística unitaria

Cope, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Radio / Televisión , [PDF]

L’IEC, l’AVL i la UIB acorden un protocol per una normativa inclusiva i unitària

Cultura21.cat, 16/07/2020, Digital, Arte, Cultura y Espectáculos , [PDF]

L’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la UIB signen un protocol de col·laboració per una normativa lingüística inclusiva i unitària

dbalears.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Acord per una normativa inclusiva i unitària

Diari de la llengua, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Filología , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para una normativa única y flexible del valenciano

diarioinformacion.com, 16/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

diariosigloxxi.com, 16/07/2020, Digital, Nacional , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

EFE, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para lograr una normativa unitaria del catalán

EFE Servicios, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Multimedia / Música / Vídeo , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

EFE Servicios, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Multimedia / Música / Vídeo , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa lingüística unitaria

El periódico de aquí, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

LLENGUA

El Punt Avui, 17/07/2020, GENERAL, CULTURA Cultura i Espectacles , A026 , [PDF]

Acord per establir una normativa unitària del català

elpunt.cat, 16/07/2020, Digital, Comunicación , [PDF]

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

europapress.es, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

Europapress.tv, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para una normativa única y flexible del valenciano

Información TV, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Els Països Catalans es coordinen per defensar i protegir la llengua

La República, 16/07/2020, Digital, Política , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitària”

La República, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya,Valencia yBaleares unifican el criterio del catalán

La Vanguardia, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

Catalunya, València iBalears unifiquen el criteri del català

La Vanguardia en català, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

INH & AVL

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, OPINION OPINIÓN , V030 , [PDF]

La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, NACIONAL POLÍTICA , V025 , [PDF]

Ramón Ferrer

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA PURA VIDA , V002 , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman una normativa lingüística unitaria

lasprovincias.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya, Valencia y Baleares unifican el criterio del catalán

lavanguardia.es, 17/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya, Valencia y las Baleares acuerdan trabajar por la unidad del catalán

lavanguardia.es, 16/07/2020, Digital, Libros / Literatura , [PDF]

Acuerdo en C. Valenciana, Cataluña y Baleares por una normativa única

Levante, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA , G014 , [PDF]

Miembros compartidos aunque relaciones oficiosas y no oficiales

Levante, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA , G014 , [PDF]

C. Valenciana, Cataluña y Baleares pactan una normativa única

Levante El Mercantil Valenciano – CA, 17/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para “cooperar” por la unidad de la lengua

Levante El Mercantil Valenciano – CA, 16/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Catalunya, Valencia y Baleares unifican el criterio del catalán

Lire Lactu, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Tot passa, Rodoreda es manté

nuvol.com, 16/07/2020, Digital, Libros / Literatura , [PDF]

El vel de la deesa

nuvol.com, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Pressdigital.es, 16/07/2020, Digital, Deportes , [PDF]

L’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears signen un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària

ReporEducació, 16/07/2020, Digital, Educación , [PDF]

L’AVL firma un protocol de col.laboració per una normativa inclusiva i unitària

riberaexpress.es, 16/07/2020, Digital, Comarcal , [PDF]

Catalunya, Valencia y las Baleares acuerdan trabajar por la unidad del catalán

South Africa News (News Reader), 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

teleprensa.es, 16/07/2020, Digital, Nacional , [PDF]

Instituciones baleares, catalanas y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

ultimahora.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Nacional – Local , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa lingüística ‘inclusiva i unitària’

vilaweb.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Les institucions lingüístiques de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears acorden col·laborar en unes normes comunes

À Punt, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

CATALUNYA.-El TERMCAT recoge en un nuevo diccionario en línea términos sobre la movilidad sostenible

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Catalán, Sociedad SOCIEDAD ,

El tejo, un árbol milenario

Ambientum, 16/07/2020, Digital, Medio Ambiente / Ecología , [PDF]

L’exposició ‘air/aria/aire’ representarà Catalunya a la Biennal de Venècia

ara.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Día del Libro en Eivissa y Santa Eulària

Diario de Ibiza, 17/07/2020, GENERAL, SOCIEDAD , G040 , [PDF]

Diccionario de movilidad sostenible

El Canal Marítimo y Logístico, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Transportes / Logística , [PDF]

Revolucionem la mobilitat del futur

elcritic.cat, 17/07/2020, Digital, Opiniones , [PDF]

Presentació del Protocol per a l’ús de drons en el seguiment d’activitats extractives

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, Medio Ambiente / Ecología , [PDF]

Publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 300 termes nous incorporats al català

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

La mobilitat sostenible, en un nou diccionari del TERMCAT

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, , [PDF]

Olga Subirós alentará a rediseñar el aire en la Bienal de Venecia

La Vanguardia, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

Temàtics – Llengua catalana i literatura

Mossegar-se la llengua

El Periódico en Català, 17/07/2020, General, MISCELANEA , G054 , [PDF]

La Plataforma per la Llengua critica «la castellanització de TV-3»

El Periódico en Català, 17/07/2020, General, MISCELANEA , G052 , [PDF]

Los radicales de Plataforma per la Llengua piden que se frene la “castellanización” de TV3

elcatalan.es, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Temàtics – Filosofia i Ciències Socials

La UJI cambia el tribunal del TFG de Periodismo tras los insultos de dos profesores sobre los alumnos

Entrevista al doctor Vicent Martines

El periodista Nicolas Van Loor entrevistà el Doctor Vicent Martines al diari La Nucia. El doctor Vicent Martines és Delegat del President de l’IEC a Alacant i membre numerari de la Secció Filologica de l’IEC, a més de Director de la Seu Universitària de la Nucia i Catedràtic de la Univeritat d’Alacant. El nostre Delegat s’ha criat, i ho té a honra, a l’alfàs del Pi, és Fill Adoptiu de la Nucia i de Xixona i és casat a Callosa d’en Sarrià, dades que no apareixen a l’entrevista resultat d’una llarga conversa de més de dues hores, per motius d’espai.

ENTREVISTA A LA DOCTORA SANDRA MONTSERRAT, PROFESSORA DE LA UA I NOVA MEMBRE DE L’IEC

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat d’Alacant (UA) i en lingüística general per la Universitat de Barcelona. Doctorada en filologia catalana a la UA, on és professora titular des del 2008. Com a investigadora, ha participat en diversos projectes sobre semàntica diacrònica, lingüística de corpus, lexicografia, elaboració de diccionaris per a programes de traducció automàtica i didàctica de la llengua, entre d’altres. . L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva

  1. Un currículum ben extens per a una persona tan jove. Ens pot explicar d’on ve el seu interès per la lexicografia i la semàntica?

Sempre m’han apassionat les paraules: les estime sense treva. I la lexicografia i la semàntica són l’estudi de la vida de les paraules. Resseguir com naix un mot, com canvia de sentit, com es desplega o com desapareix és una aventura com la d’Indiana Jones a la recerca del Sant Greal, si em permets la comparació cinematogràfica. Després, durant la carrera, al Departament de Filologia Catalana de la UA, em fa classe Josep Martines, sens dubte el millor especialista en aquestes disciplines: el cap i el cor et bateguen alhora quan parla de llengua. No es pot tenir més sort a la vida.

  1. Com s’enfronta a la combinació de la docència amb la seua tasca investigadora?

Com m’hi he enfrontat sempre. La Universitat exigeix aquesta mateixa combinació. La docència és un luxe, una experiència de consciència col·lectiva, sobretot quan fas classe sobre una llengua maltractada com la nostra: aconseguir despertar l’interés (i l’amor) en l’alumnat sobre allò que és propi és una experiència que va directament al cor. Hi ha poques professions que et permeten sentir tant. La investigació és una altra cosa: és la solitud, ets tu davant del misteri, l’esforç sense horari, la faena infinita… La investigació és un gran sacrifici, però té una gran recompensa: experimentar la descoberta. Hi ha poques sensacions que et connecten tant amb la nostra part més humana, en el sentit d’éssers amb raonament.

  1. La seua condició de dona dificulta o ha dificultat d’alguna manera el seu treball d’investigació?

Malauradament, he de dir que sí. Abans no ho expressava perquè ho sentia com la cançó de l’enfadós, perquè veia dones investigadores amb fills i filles que ho duien tot avant i pensava, però com s’ho fan? És que no estic feta de bona pasta jo o què? Però, després, en la intimitat saps els sacrificis i les renúncies que fan totes sense excepció. Ara em permet dir-ho sempre que m’ho pregunten, sense embuts. Jo he notat la dificultat de ser dona investigadora tan bon punt com he sigut mare. Podria explicar-te tantes coses… Però ho centraré en el fet que almenys durant els cinc primers anys la possibilitat de concentració no existeix. Ja ho deia Virginia Woolf respecte de les escriptores. Amb la investigació és exactament igual. La investigació necessita silenci, espai propi. I, encara que les nostres parelles ho entenguen, i s’hi esforcen, a la pràctica el xiquet és encara de la mare. Cal que s’hi esforcen encara més perquè les dones puguem investigar durant la maternitat: els falta rodatge a ells també. Tot arribarà, espere. Pel que fa al món universitari, doncs, bo, posar l’excusa “és que estic criant” no és massa popular, sincerament, encara que segurament els estic assegurant la pensió, he he he.

També és membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció).

  1. Com veieu des del punt de vista de l’Educació, la situació lingüística al País Valencià?

Complicada però amb esperança sempre. No descobrisc res si dic això. L’atac al mestre o a la mestra és la darrera fase del desprestigi de l’educació pública. I l’educació pública és el lloc on les minories es prestigien, es fan normals, on s’ensenya les majories a tenir-ne cura. On es demostra que tothom i totes les llengües tenim cabuda al món; valors i coneixements que, en definitiva, ens fan millors persones. I és el professorat el que aconsegueix tot això i ara els sectors més radicals els ataquen perquè saben que ensenyar drets humans és perillós, fa persones lliures. Tot i això, trobe que els professors i les professores es fan grans en aquestes circumstàncies i aconseguiran girar la truita. Només cal que les institucions públiques -la política- els faça costat sempre. Això ja és una altra història: hi manca valentia. Però fer política és també complex, certament.

  1. Quin paper tenen les universitats i l’escola en general en el redreçament de l’ús social de la llengua?

Un paper fonamental, per això que et deia adés. La universitat pública i l’escola pública forma persones que han de ser respectuoses amb les minories en la teoria i en la pràctica diària. Però no tot pot recaure sobre el professorat, és clar. L’escola necessita el suport de tots i de totes: és l’eix fonamental, sí, però cal tenir-ne la màxima cura. Als professionals de l’ensenyament, de tots els nivells educatius, els haurien de dur en safata de plata. Al professorat de valencià, a més, se’ls hi hauria d’afegir catifa roja.

D’altra banda, l’ús es fomenta a través dels mitjans de comunicació, també. Un altre sector maltractat.

  1. Quines penseu que haurien de ser les línies d’actuació d’institucions acadèmiques i científiques com, per exemple L’Institut de Cultura Juan Gil Albert o la mateixa Delegació d’Alacant de l’IEC perquè el valencià tinga una major presència social?

És una pregunta difícil per a mi, mai he tingut diners a l’abast per a poder gestionar actuacions d’aquest tipus. Però imagine que han d’anar en la direcció de fomentar el vincle entre tots els actors que tenen responsabilitat en això. Vull dir que cal projectes en què universitat, escola i mitjans de comunicació vagen de la mà, per exemple, perquè a voltes són mons diferents. I és tan necessària la reflexió teòrica com la pràctica, però han d’estar unides, vull dir, en les propostes per a promocionar l’ús social de la llengua cal tenir a l’abast la millor reflexió prèvia, per poder fer la millor aposta pràctica. I originalitat i creativitat. Perquè cal crear associacions cognitives positives i modernes amb la llengua. És a dir que qui s’hi vulga adherir, ha de trobar-hi una experiència positiva. Per això hi ha tanta gent neoparlant que entra a la llengua a partir de la música en valencià, de les muixerangues, dels dibuixos… En tot això, el valencià va lligat a un marc positiu. Primer ve l’amor per aqueixa activitat, després l’amor per la llengua és ja com una conseqüència natural. Si no, no es podria entendre com tenim tant d’alumnat castellanoparlant de casa (valencianoparlant pràctic ja) que estudia Filologia Catalana o que aposta per ser mestre en valencià.

A més a més formeu part de l’associació El Tempir d’Elx, que per cert, el 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi…

  1. Quina opinió teniu sobre les darreres Sentències del Tribunal Suprem arran de les comunicacions administratives entre els territoris de parla catalana?

Em sembla que no tenen cap efecte, segons vaig llegir ahir i que els territoris es podran continuar comunicant en català. Però, en canvi sí que té conseqüències greus sobre l’ús preferent del valencià aprovat per la Generalitat Valenciana, entre d’altres coses. A la fi, doncs, no garanteix els drets d’una llengua minoritzada que necessita un tractament especial (que significa donar-li més oportunitats, més amor…). Hem de competir al mateix nivell que el castellà i ja t’apanyaràs.

  1. A nivell cívic hi ha diverses associacions al Sud com La Cívica-EV, ACPV, La Muixeranga d’Alacant o el Casal Tio Cuc, creu que la seua tasca afermarà l’ús de la llengua a les comarques del Sud o creieu que el retrocés és imparable?

Si el valencià encara té el prestigi i l’ús social que té és, en bona mesura, per aquestes associacions. El teixit associatiu del País Valencià és absolutament admirable. Digne d’estudi, dirà jo. Quan els governs no tenien cura de la llengua (i n’hem tingut uns quants d’aquests tipus de governs) van ser les associacions les que van mantindré viva la llengua. Com no hi hem de confiar ara? Jo hi confie totalment, per això en forme part activament. El millor de tot és que totes aquestes associacions estan formades per gent major i gent jove que treballa conjuntament. Això no té preu. I no hi ha cap retrocés imparable. El País Valencià és un poble valent i en moviment.

 

 

Moltes gràcies i molt enhorabona!

LA DOCTORA SANDRA MONTSERRAT, DE LA UA NOVA MEMBRE DE L’IEC

L’Institut d’Estudis Catalans incorpora quatre nous membres numeraris adscrits a la Secció Filològica

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar en el ple del mes de juny incorporar quatre nous membres numeraris adscrits a la Secció Filològica. Es tracta de Sandra Montserrat, doctora en filologia catalana; Vicent Partal, llicenciat en magisteri; Enric Ribes, doctor en filologia catalana, i Sebastià Alzamora, llicenciat en filologia catalana.

Sandra Montserrat és llicenciada en filologia catalana per la Universitat d’Alacant (UA) i en lingüística general per la Universitat de Barcelona. Es doctorà en filologia catalana a la UA, on és professora titular des del 2008. També ha dirigit i impartit cursos d’estiu per a professorat de secundària, així com cursos externs regulars a la UA, a la Universitat Albert Ludwig de Friburg (Alemanya) i a la Universitat de Szeged (Hongria). És especialista en lèxic, tant des del vessant teòric com de l’aplicat, i la seva recerca s’ha centrat en la semàntica lèxica, fonamentalment des d’una perspectiva diacrònica i en el marc de la lingüística cognitiva i per a l’estudi del canvi lèxic. Com a investigadora, ha participat en diversos projectes sobre semàntica diacrònica, lingüística de corpus, lexicografia, elaboració de diccionaris per a programes de traducció automàtica i didàctica de la llengua, entre d’altres. Cal destacar que és coautora d’un bon nombre de diccionaris —històrics, prescriptius, fraseològics i escolars— i que ha col·laborat amb equips encarregats de l’elaboració i la gestió de corpus digitals, com el CICA i el CIGCA, de llengua antiga i moderna, respectivament, i el Corpus Parlars, de llengua actual. Participa en el projecte de la guia d’usos lèxics de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i forma part del grup d’investigació de la UA Frasytram, que elabora el diccionari electrònic d’expressions fixes multilingüe. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

Vicent Partal és llicenciat en magisteri per la Universitat de València i va exercir de mestre durant dos anys (1982-1984). La seva trajectòria dins el periodisme va començar el 1984, com a redactor del setmanari El Temps, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. La funció vertebradora i integradora de VilaWeb mitjançant un periodisme plural, rigorós, independent i en obert és un reflex de l’activisme del seu fundador en favor de la llengua i la cultura catalanes i la vindicació d’un espai de comunicació compartit entre tot el territori de parla catalana. El model i la trajectòria del diari que fundà, referència de la difusió de la llengua i la cultura catalanes dins i fora dels Països Catalans, han estat objecte de diversos treballs acadèmics —entre els quals una tesi doctoral— en universitats tant catalanes com de l’Estat espanyol. A més de dirigir VilaWeb i d’escriure-hi un article editorial diari, col·labora en diversos mitjans de comunicació i universitats dels Països Catalans. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Així mateix, ha impartit ponències sobre periodisme i noves tecnologies en més d’una quarantena de congressos i jornades nacionals i internacionals. És impulsor de la Fundació.cat, del patronat de la qual formà part durant sis anys (2004-2010), i és membre de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2005-2014) i del Parlament Europeu de la Cultura (des del 2015), entre altres institucions. A més, és el president del Centre Europeu de Periodisme (des del 2016). Cal destacar que ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008), atorgat per la Generalitat de Catalunya; el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E Tech 2019, de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona, per la seva trajectòria i el seu paper com a pioner del periodisme digital als Països Catalans.

Enric Ribes es doctorà en filologia catalana per la Universitat de València. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una intensa activitat docent; ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. També ha impartit cursos de català per a adults. Les seves publicacions se centren en l’estudi del lèxic i la toponímia. El treball més extens i documentat sobre lèxic que ha dut a terme és Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991). Pel que fa a la toponímia, aspecte a què dedica la màxima atenció a partir del 1990, cal destacar les obres Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006) i, en especial, la seva intervenció en la normalització de la toponímia, com a representant de les Pitiüses, en l’elaboració del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, dirigit per Joan Miralles. Entre 1993 i 2009, va participar com a investigador en diversos treballs de recerca sobre la toponímia de les illes Pitiüses, i n’ha dirigit un, Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera). És autor de nombrosos articles, ponències i recensions entorn del lèxic i la toponímia d’Eivissa i Formentera, i també d’alguns llibres de narrativa, entre els quals destaquen les novel·les Solcar un mar de foc (1990) i Pecat de titelles (1997). Ha estat membre corresponent de la Secció Filològica (2006-2020); és membre de la Comissió d’Onomàstica de la mateixa Secció (des del 2015), i és vocal de la Societat d’Onomàstica, entitat adherida a l’IEC.

Sebastià Alzamora és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. També ha fet tasques de gestió cultural, tant a l’Administració pública —va ser delegat de l’Àrea del Llibre de la Generalitat de Catalunya (2000-2003) i director de la revista Cultura (2007-2011)— com al sector privat ―a Edicions Destino, com a editor en llengua catalana (1998-2000), i a l’Editorial Moll, on va ocupar el càrrec de director literari. Així mateix, ha participat com a divulgador cultural a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i IB3, entre altres mitjans de comunicació dels Països Catalans. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris AvuiPúblicoDiari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des de 2010 i 2013, respectivament. De la seva faceta com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, LlucSerra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa. Pel que fa a la seva producció literària, amb més d’una quinzena de títols —molts dels quals traduïts a altres llengües, com el castellà, l’italià, l’anglès, el francès o el danès—, la primera obra publicada fou el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut altres premis, entre els quals el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996), en reconeixement de la seva tasca per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears; el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedatL

Activitats programades
  • No hi ha novetats