Institucional

IV Festa Valor

Dimecres, 16 d’octubre a les 19.00h tindrà lloc la IV Festa Valor, oranitzada ler la Delegació d’Alacant de l’IEC, ACPV-Alacant, El Servei de Llnegües, el Departament de Filologia Catalana de la UA i La Cívica-EV. L’acte tindrà lloc al Racó dels Poetes de la UA i comptarem a les actuacions de Jordi-Raül Verdú i Almudena Francés.

Més informació:

https://www.diarilaveu.cat/cultura/alacant-celebra-una-nova-festa-valor-amb-una-nit-de-por-557495/?fbclid=IwY2xjawF528pleHRuA2FlbQIxMQABHVF6VC3rfU5muIq5m_bpPKLl-pU1_CFtj_7HvvNLUtt4Ey0AsgMJfCfDpA_aem_KEghaeZo9DPe0WU0bhWwXA

Curs Divulgar Ciència en el segle XXI

Curs Divulgar Ciència en el Segle XXI – 2024

logol Divulgar Ciència en el Ssiglo XXI


Curs Organitzat per:

Universitat d’Alacant

 

Data de realització: 5-6 setembre de 2024

Lloc de realització: Sala d’actes Alfredo Orts en l’edifici d’Òptica. Campus de Sant Vicent del Raspeig. Universitat d’Alacant.

Detalls del curs:

  • El curs consta de 20 hores lectives. Es pot realitzar en la modalitat presencial o on-line.
  • El preu és de 50 € per a qualsevol modalitat
  • Amb aquest curs pots obtenir el Certificat de Contínua (UA) convalidable per 2 crèdits de qualsevol grau de la UA.
  • La matrícula la puedes realizar en:
  • El Centre de Formació de Professors CEFIRE d’Alacant NO col·labora en aquesta edició del curs. Els professors interessats s’han de matricular a través de la Universitat d’Alacant.

Email de contacte: divulgarcienciaseglexxi@gcloud.ua.es


Programa

dijous 5 de setembre

  • 9.00 – 9.45 ⇒ Obertura del curs i introducció.
    Isabel Abril,  Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia)
  • 9.45 – 11.15  ⇒ Buscando vida en Marte

    Mari Paz Zorzano
    Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), Madrid

    La búsqueda de vida y planetas habitables en el universo es uno de los mayores esfuerzos científicos del siglo XXI. Marte es el planeta habitable más cercano. Para investigar si existió o existe vida en Marte y para comprender la evolución del planeta, la Administración Nacional de la Aeronáutica y del Espacio (NASA) y la Agencia Espacial Europea (ESA) han diseñado el programa Mars Sample Return (MSR): una misión que traerá una colección de muestras a la Tierra para ser analizadas con instrumentación de alta precisión.

    Desde febrero de 2021, la colección de muestras está siendo adquirida por el rover Perseverance de la NASA en el cráter Jezero de Marte. Tan pronto como las muestras lleguen a la Tierra, uno de los primeros estudios será el de la búsqueda de vida a través de biomarcadores. En esta charla aprenderemos qué tipo de medidas se harán y qué ha encontrado el rover Perseverance en su exploración del delta de Jezero.

  • 11.15 – 12.00 ⇒  Debat col·lectiu

  • 12.00 – 13.45 ⇒ Com funcionen els models massius de llengua de l’estil de ChatGPT?

    Mikel Forcada
    Universitat d’Alacant
    Una de les manifestacions més importants de l’anomenada ”intel·ligència artificial” són els models massius de llengua (MML), models que, en resposta a un text d’entrada, prediuen possibles continuacions o respostes. En particular, models com ChatGPT o Google Bard, disponibles públicament, són capaços de mantenir “converses” en les quals generen respostes que poden ser percebudes com a “intel·ligents“ en resposta a les intervencions de la persona usuària: per això, hi ha qui en diu  “intel·ligència artificial generativa“. Aquestes capacitats tenen un gran impacte en tots els sectors professionals on la generació de textos és una activitat clau. En aquesta xarrada, intentaré explicar en termes accessibles a una audiència no tècnica el funcionament intern i l’entrenament dels models massius de llengua. La intenció es contribuir a un apoderament tecnològic de qui els usa, perquè comprenga els efectes d’aquesta tecnologia disruptiva i prendre decisions més informades a l’hora d’usar-lo.

  • 16.00 – 17.30 ⇒ Antropología evolutiva, prehistoria y neurociencia
    Emiliano Bruner
    1. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid
    2. Centro de Investigación en Enfermedades Neurológicas, Madrid

    Investigar la evolución del cerebro y de las habilidades cognitivas en los homínidos fósiles es todo un reto, considerando que no disponemos ni de sus tejidos blandos ni de evidencias directas de sus comportamientos. Más allá de las informaciones sobre las especies vivientes, no queda otra que recurrir a la paleontología para hacer inferencias sobre sus características neuroanatomicas, y a la arqueología para hacer inferencias sobre sus capacidades mentales. A pesar de las dificultades, hay disciplinas que intentan proporcionar un marco científico, experimental y cuantitativo a estas inferencias, abriendo nuevas perspectivas tanto teóricas como metodológicas. Estas disciplinas son la paleoneurología, la neuroarqueología y la arqueología cognitiva, cuyo objetivo es investigar, en las especies extintas, la anatomía cerebral, las funciones cerebrales, y la estructura del proceso cognitivo.

  • 17.30-19.00 ⇒ Plantas exploradoras: la primera colonización de la tierra
    Segundo Rios
    Institut d’Investigació CIBIO
    Universitad d’Alacant

    Las primeras plantas se originaron en el agua, un medio que ofrece muchas ventajas para la supervivencia, pero colonizar el medio terrestre fue lento y difícil. Los primeros organismos que lo lograron, fueron las algas, musgos y helechos pero estos siguen teniendo en la actualidad una fuerte dependencia del agua. Los pasos que llevaron a colonizar todos los distintos ambientes del planeta por las coníferas (gimnospermas) en primer lugar y por las plantas con flores y frutos (angiospermas) después, necesitaron de fuertes adaptaciones y cambios evolutivos que aumentaron su resistencia y capacidad de reproducción en el medio exterior, lejos del agua.

    Pero para poder llegar a cada uno de esos hábitats tuvieron que viajar…y viajaron usando todos los medios de transporte posibles agua, aire, tierra incluso el fuego. La existencia de animales propicio nuevas rutas de colonización aprovechando sus migraciones, más tarde nuestra especie también contribuyó a la dispersión. Algunas especies idearon mecanismos de autopropulsión, a veces, con trampas y engaños a los animales…pero todas se transportan.

    De estas diferentes estrategias de transporte de las semillas y frutos (diásporas) y de la aventura que supuso llegar a todos los rincones del planeta por parte de los plantas que actualmente viven en nuestros ecosistemas tratará nuestra charla.

divendres 6 de setembre

  • 9.00 – 10.30 ⇒ Química i sostenibilitat
    Avelino Corma

    Universitat Politècnica de València – CSIC, València
  • 10.30 – 11.45 ⇒ ¿Qué hora es? Una introducción a los cuatro tiempos cronobiológicos.

    Juan Antonio Madrid
    Universitat de Múrcia
    La vida en nuestro planeta se originó y desarrolló en un entorno cíclico, caracterizado por la sucesión precisa de días y noches. La existencia de este ciclo ambiental favoreció la aparición de relojes biológicos en todos los seres vivos. Estos relojes permiten la predicción y anticipación a los cambios cíclicos que suceden en el ambiente. Los relojes biológicos (tiempo interno) son los responsables de la generación y sincronización de ritmos como el de sueño-vigilia, el de hormonas como el cortisol y melatonina o de los cambios de presión arterial, por mencionar algunos de ellos. Debido a los desajustes que experimenta el tiempo interno, es importante que los relojes biológicos se pongan en hora diariamente mediante señales externas que los sincronicen. Entre estas señales sincronizadoras, la más importante es la proporcionada por el ciclo natural de luz-oscuridad (tiempo ambiental). En segundo lugar, también contribuye a la sincronización el tiempo metabólico, que actúa mediante las señales aportadas por los horarios regulares de comidas. Finalmente, los horarios de entrada y salida al trabajo y horarios de contactos sociales (tiempo social), aportan señales que contribuyen a la total sincronización de nuestros relojes biológicos.

    En la actualidad, nuestros hábitos de vida nos llevan a encender la luz, cuando deberíamos estar en oscuridad, a comer cuando deberíamos permanecer en ayuno y a trabajar cuando deberíamos estar durmiendo. Todo ello genera cronodisrupción, lo que favorece las alteraciones del sueño y nos hace más proclives al desarrollo de numerosas enfermedades como diabetes, depresión, cáncer, alteraciones de memoria e inmunodepresión, entre otras.

    Por tanto, entender el papel de nuestros cuatro tiempos y tratar de mantener su sincronización es de gran importancia para el mantenimiento de nuestra salud y bienestar físico y emocional.

  • 11.45-12.15 ⇒ Debat col·lectiu
  • 12.15 – 13.45  ⇒ Hablar de ciencia: del páncreas al kama-sutra

    Eduardo Sáenz de Cabezón
    Universitat de la Rioja

    En esta charla vamos a ver cómo relacionar la preparación del contenido, la estructura narrativa y los recursos (literarios y escénicos) para conectar público y contenido. Veremos fundamentos teóricos (ligeros), consejos prácticos y enseñanzas de la propia experiencia en escenarios, medios de comunicación, redes sociales y como autor de libros de divulgación.

  • 13.45-14.30  ⇒ Conclusions i conclusió del curs

    Isabel Abril,  Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia)

Comitè Científic:
  • Isabel AbrilCatedràtica de Física Aplicada, Universitat d’Alacant
  • Nicolás CuencaCatedràtic de Biologia Cel·lular, Universitat d’Alacant
  • Rafael Garcia MolinaCatedràtic de Física Aplicada, Universitat de Múrcia
  • Mercedes PastorCatedràtica de Química Inorgànica, Universitat d’Alacant

Informació procedent de la Universitat d’Alacant


 

Torna El Pati de la Ciència

S’apropen les vacances escolars i, com cada any, la Delegació d’Alacant de l’IEC torna col·laborar en una nova edició del Pati de la Ciència.

 

Podeu consultar el programa en el següent enllaç:

https://divulga.ua.es/es/secciones/pati-de-la-ciencia/el-pati-de-la-ciencia.html

Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon. Darrera sessió del Curs amb Begonya Pozo

Dimarts 4 de juny, a les 18.30 h, celebrem la darrera sessió dels Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon amb un espectacle poètic a càrrec de l’autora Begonya Pozo. En acabar se servirà un Vi d’Honor per acomiadar el curs.

Més informació: alacant@iec.cat

https://www.diarilaveu.cat/cultura/els-dimarts-poetics-de-la-naia-acaben-la-temporada-aquest-dimarts-542123/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR1oIqRug3xvglyh-jfrDnzGgYSnscqPxUHyQaXcMpI9RK22I3ncSA-yFWk_aem_AcCNjc-JNlYQCNcbODrmRzqFJBYn-i68alync-GEOMmh6_WY_MaSEXpcLlzvnjwT0Dv-_Cj8Jvl-jPchYrbRzgtm

 

 

Dimats Poètic amb Marta Pessarodona

Després de rebre el Premi de la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura a projecte col·lectiu pel Dimarts Poètics de la Naia a la llibreria Pynchon & Co. (https://fundaciobromera.org/premis/els-dimarts-poetics-de-la-naia-recuperar-lalacant-mes-poetica/) tornem amb Marta Pessarodona per celebrar la sessió de maig.

 

L’entrada és lliure limitada a l’aforament de la sala.

La Delegació d’Alacant de l’IEC participa a la Fira del Llibre d’Elx

Un any més la Delegació d’Alacant de l’IEC participa a la Fira del Llibre d’Elx amb el rcital poètic “Ales de zèfir” a càrrec d’Abel Dávila i Josep Micó Conejero i amb la taula redona “Memòria, ficció i autoficció”, amb Esperança Camps, Carme Arnau i Mari Carmen Sáez Lorente (en col·laboració amb l’AELC).

La fira tindrà lloc a la Plaça del Congrés Eucarístic a partir de les 17.00 h de divendrs 19 d’abril.

Més informació: https://www.visitelche.com/va/evento/feria-del-libro/

 

Club de Lectura d’abril amb Matilde Gordero

Dissabte 27 d’abril farem un parèntesi a la Fira del Llibre d’Alacant i conversarem amb l’autora Matilde Gordero sobre el seu llibre Mai no s’acaba de tornar en el nostre club de lectura habitual que té lloc l’últim divendres de cada mes a la llibreria Pynchon & Co. al carrer Segura, 22 d’Alacant.

Continuem amb els Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon

 

Dimarts 5 de març a partir de les 19.00h a la Llibreria Pynchon (Carrer Segura 22, Alacant)

Organitzen: Delegació d’Alacant de l’IEC, AELC amb el suport de la Llibreria Pynchon&Co.

Coordinen: Victòria Cremades i Miquel Cruz

Col·laboren: Fundació Bromera pel Foment de la Lectura, ACPV-Alacant, La Cívica-Escola Valenciana.

XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi: El plurilingüisme a Europa

XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

El plurilingüisme a Europa. Reptes i oportunitats”

Alcoi, 22 i 23 de març de 2024

Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València

Edifici de Carbonell

Sala de graus Roberto García Payá

Objectiu: La XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi tractarà els reptes i les oportunitats del plurilingüisme a Europa, a partir del coneixement de diversos aspectes: models i experiències reeixides de política lingüística als estats, aplicacions en l’ensenyament de llengües i relació entre nacionalismes i llengües. La Jornada també vol debatre sobre l’estat de les llengües minoritàries en la conjuntura actual en què es proposa un canvi estructural de l’ús de les llengües a les institucions europees.

Programa

Divendres 22 de març

17.30 h

Recepció i lliurament de la documentació

18 h

Inauguració

  • Pau Bernabeu, director del Campus d’Alcoi de la de la Universitat Politècnica de València

  • Antoni Francés, alcalde d’Alcoi

  • Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

  • Lluís Miret, director de l’Àrea de Llengües de la UPV

18.15 h

Conferència inaugural: “As linguas minorizadas nos Estados do Consello de Europa”, a càrrec de Fernando Ramallo, Universitat de Vigo

Presenta: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València

19.30 h

Visita guiada de l’exposició “Carme Miquel i Diego, una mestra del país”, a càrrec d’Alexandra Usó, Escola Valenciana

Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat el Valencià

(Sala multiusos)

20 h

Ruta guiada: “Els espais de l’Ovidi”, amb Jordi Tormo, autor del llibre Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula

Presenta: Rosanna Martínez, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià

Eixida des del Campus d’Alcoi

21.30 h

Sopar (cafeteria)

Dissabte 23 de març

8.45 h

Conferència: “Nacionalisme i llengües a Europa: Escòcia i Flandes”, a càrrec de Daniel Cetrà, Universitat de Barcelona

Presenta: Brauli Montoya, Acadèmia Valenciana de la Llengua

10 h

Conferència: “Una política reeixida en l’ús de les llengües a Europa: Suïssa”, a càrrec de Vicenta Tasa, Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presenta: Dolors Sanchis, Ajuntament d’Alcoi

11 h

Pausa i cafè (sala multiusos)

11.30 h

Conferència: “Reptes als quals tota llengua minoritària s’enfronta”, a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, Universitat Pompeu Fabra

Presenta: Rosanna Martínez, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià

12.30 h

Taula redona: “Experiències educatives en l’ensenyament de llengües minoritàries”, amb Alina Mihaela Chezan, Universitat de València; Sinèad Giblin, Loreto College Foxrock de Dublín (Irlanda), i Vanessa Denon, Atheneum Geraardsbergen (Bèlgica)

Modera: Robert Durà, CEFIRE de Plurilingüisme

14 h

Conclusions, a càrrec de Vicent Martines, Delegació d’Alacant de l’IEC

14.15 h

Dinar (cafeteria)

Lloc

Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi

Sala de graus Roberto García Payá

Edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell

03801 Alcoi

Informació i inscripció (termini: 20 de març de 2024, 23.59 h)

  1. General (a través de la UPV): www.sociolinguistica.eu (inclou: matrícula, documentació, sopar, esmorzar, dinar i certificat d’assistència de la UPV)

  • Estudiants en general: 15 euros

  • Públic en general: 30 euros

Assistència (assenyaleu a què assistireu)

  • Sopar del divendres 22

  • Dinar del dissabte 23

  1. Per a docents no universitaris (a través del CEFIRE): https://bit.ly/JOSOCIOL24doc (inclou: esmorzar i certificat d’assistència del CEFIRE. Sols en el cas de fer la inscripció general, s’inclou el dinar, el sopar i el certificat d’assistència de la UPV)

  • Docents no universitaris: gratuïta

Organitzen

Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament d’Alcoi, Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, CEFIRE de Plurilingüisme, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Centre Ovidi Montllor

Col·laboren

Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat de València, Xarxa Vives d’Universitats

Dimarts poètics de la Naia a la Pynchon amb Alba Fluixà

Nova sessió dels Dimarts poètics de la Naia a la llibreria Pynchon, aquesta vegada amb una sessió “familiar” de poesia: Josep Antoni Fluixà ens presenta la jove creadora Alba Fluixà, poeta i artísta plàstica, que fusiona pintura i versos en la seua obra.

Organitzen: AELC, Delegació d¡Alacant de l’IEC, Fundació Bromera, amb la col·laboració d’ ACPV, La Cívica-EV i el suport de la Llibreria Pynchon. Coordinen: Vict`ria Cremades i Miquel Cruz.

Activitats programades
  • No hi ha novetats