Institucional
Club de Lectura Novembre: Solitud de Víctor Català
Dissabte, 25 de novembre, celebrem una nova sessió del nostre club de lectura, com sempre, a les 19.00 h, a la Llibreria Pynchon&Co. d’Alacant. Aquesta vegada ens hem decantat per un clàssic: Solitud de Caterina Albert.
Caterina Albert (l’Escala, Alt Empordà, 1869-1966). Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra enceta la tradició literària catalana escrita per dones, encara que, com altres escriptores europees de l’època, es veu forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Català.
Tot i que pretén dedicar-se al teatre, arran de l’escàndol produït pel monòleg La infanticida, guardonat als Jocs Florals d’Olot el 1898, es decanta a escriure narrativa breu i, en menor mesura, novel·la, gèneres en els quals obté un reconeixement immediat i que han marcat decisivament l’evolució de la narrativa catalana del segle XX. Cal destacar especialment la influència sobre les escriptores que, de Rodoreda fins a l’estricta contemporaneïtat, la consideren una mestra indiscutible.
Coincidint amb el Modernisme, es dona a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. En els tres reculls analitza la situació de la dona en la societat de l’època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l’escenari del camp, i n’ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX. La Mila, la protagonista de Solitud, s’hi revolta i amb un gest plenament simbòlic, abandona casa i marit per començar una nova vida.
Després d’un període de silenci, coincidint amb el Noucentisme, Caterina Albert continua la seva obra, assaja noves formes en la novel·la Un film (3.000 metres) (1926), amb tècniques procedents del cinema, i publica altres volums de contes: La mare Balena (1920) i, posteriorment, Contrallums (1930), que contenen alguns dels millors relats. Ja en la immediata postguerra, deixa sentir la seva veu aguda adaptant els relats a la nova societat sorgida dels anys trenta, i dona a conèixer els reculls Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). També publica Mosaic (III) (1946), volum d’articles escrits des de 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per acostar-nos als problemes que hagué d’afrontar com a escriptora.
Documentació: Xavier Gual.
Pàgina actualitzada per Xulio Ricardo Trigo, Lluïsa Julià i Nausica Solà.
Fotografies: Arxiu-Museu Clos del Pastor, l’Escala.
Informació procendent de la pàgina oficial de l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/albertc
Nit de Contes al Palau
La Delegació d’Alacant de l’IEC participa un any és en la XI Nit de Contes al Palau, que tindrà lloc al Palau Ducal dels Borja a Gandia. Comptarem a la lectura dramatitzada de relats a càrrec d’Almudena Francés i Jovi Lozano Seser, amb la lectura dels microrelats “Tirantianes” i l’acompanyament musical de Javier Malonda i Juanjo Moreno. L’acte estarà conduït per l’escriptor Rafa Gomar.
IV de les Lletres Valencianes
La Delegació d’Alacant de l’IEC organitza la IV de les Lletres Valencianes amb la col·laboració de l’AELC, ACPV-Alacant, el Servei de Llengües de la UA, el Casal Tio Cuc i La Cívica-EV. Per 4t any ens reunim a Alacant per commemorar l’edició del Tirant, una de les obres mestres de la literatura universal, i per a celebrar-ho tindrem l’oportunitat d’escoltar les veus d’una dotzena d’escriptors i escriptores que es donen cita al voltant d’un Micro Obert, a la Llibreria Pynchon & Co per celebrar la literatura catalana feta al País Valencià. El toc musical ens el posarà el cantautor Juan Torres, Tot o Res.
L’acte tindrà lloc el dimecres 22 de Novembre a les 19.00h a la Llibreria Pynchon & Co. (Carrer Segura, 22).
L’entrada és lliure limitada a la capacitat de l’aforament.
Fina Girbés als Dimarts poètics de la Naia
La Delegació d’Alacant de l’IEC se suma a la gestió dels Dimarts Poètics de la Naia, uns dels recitals poètics més emblemàtics de la ciutat d’Alacant , creats als anys 80 per alguns socis de l’AELC com per exemple, Lluís Roda, Enric Balaguer, Joaquim Espinós i el mateix Lluís Alpera, entre altres. Des de 2023 els poetes Victòria Cremades i Miquel Cruz n’impulsaren la recuperació a la Llibreria Pynchon & Co. d’Alacant, que n’acull les sessions en l’actualitat.
El dimarts, 7 de novembre, comptarem amb la presència de Fina Girbés.
XXXVI CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA. 40 ANYS DE LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT (1983-2023): PRESENT I FUTUR DE LA LLENGUA
XXXVI CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA.
40 ANYS DE LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT (1983-2023): PRESENT I FUTUR DE LA LLENGUA
https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html
Data: 10, 11, 24 i 25 de novembre de 2023
Crèdits del Curs: 2 ECTS
Modalitat: dual, presencial en la Seu Universitària de la Nucia (Antic Col·legi Sant Rafael, Av. Porvilla, 8. 03530, la Nucia, Alacant) i retransmissió en directe.
Horaris: divendres de 16.00 a 21.00 h i dissabtes de 9.00 a 14.00 h.
Preinscripció del 26 d’octubre al 8 de novembre
OBJECTIUS
• Estudiar l’impacte sociolingüístic de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
• Analitzar els resultats de l’Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià.
• Conèixer la situació del valencià en diversos àmbits d’ús: educatiu, comunicatiu, literari i musical.
• Analitzar la situació legislativa del valencià en el marc jurídic valencià, espanyol i europeu.
CONTINGUTS
• L’estat del valencià en el 40é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament.
• Anàlisi sociolingüística del coneixement i l’ús del valencià en l’actualitat.
• La llengua en els diversos àmbits d’ús: el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, la literatura i la música.
• La situació legislativa del valencià en el marc jurídic valencià, espanyol i europeu.
INSCRIPCIÓ (Universitaris i públic en general, 20 euros):
https://cvnet.cpd.ua.es/preinsua/estudio.aspx?idioma=ca&codest=GJ97
CEFIRE (GRATUÏT per als Professionals en actiu de l’Educació):
https://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?seccion=edicion&id=11439747&usuario=formacion&idioma=va
Més informació
https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html
Club de Lectura d’octubre amb Jovi Lozano Seser
Dissabte, 28 d’octubre a les 19.00 h
Llibreria Pynchon & Co. (Carrer Segura, 22. Alacant)
Comptarem amb la presència de l’autor.
Després de maig, abans de l’estiu
Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2022
La història d’una dona que aposta per refer la seua vida, perquè té el dret i la capacitat de fer-ho.
Amb l’horitzó de muntanyes mullades i enfosquides pel ruixat d’unes nuvolades grises, Àngels torna a Ondara després de més de mitja vida a la capital del Túria. És infermera i ha estat lluitant al peu del canó durant tota la pandèmia. Però ara es troba a les portes de la jubilació i ha decidit retornar al seu poble natal. El coronavirus, a més de situacions límit, li ha deixat la pitjor de les seqüeles: la pèrdua d’un ésser estimat.
Malauradament ha arribat a l’últim tram de la seua vida amb unes circumstàncies molt diferents a les que esperava. S’haurà d’enfrontar a un dol complicat i a l’arribada de la maduresa. Acompanyada del seu pilar fonamental, la seua amiga Tona, tancarà ferides i farà servir les arrels més oblidades per a construir de nou la seua vida.
Amb aquesta novel·la costumista, ambientada en la comarca de la Marina Alta, Jovi Lozano-Seser ens ofereix un relat sobre la pandèmia, des d’una perspectiva colateral i emotiva. Una lectura apegada a la realitat però a l’hora desenfadada que, amb un estil directe i quotidià, farà que el lector es puga sentir totalment identificat. Amb un palmarès de més de deu guardons, la seua darrera obra ha merescut el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià.
L’obra és un homenatge a la singularitat dels nostres pobles i al paper protagonista de les dones en la tradició oral mediterrània. Més que una novel·la, es tracta d’una crònica espiritual de la pandèmia en clau de testimoni vital i de superació.
Informació i imatges: https://bromera.com/educacio/l-eclectica/8818-despres-de-maig-abans-de-l-estiu-9788413583808.html
III Festa Valor a Alacant
Alacant celebra la III Festa Valor, un acte al voltant de la narració oral i l’entreteniment, que comptarà amb els rondallaires Blai Senabre i Emma Lobo.
L’acte, que tindrà lloc el dia 3 d’octubre a les 19.00 h a l’Amfiteatre – Aulari II de la Universitat d’Alacant- s’inaugurarà amb la participació del director del Servei de Llengües de la UA, Hèctor Càmara.
Aquesta activitat ha estat coordinada des de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat d’Alacant amb diverses institucions i entitats del migjorn valencià: ACPV Alacant, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, La Cívica Escola Valenciana i el Casal Popular Tio Cuc.
L’11 de setembr i la unitat de la llengua
Teresa Cabré: «L’IEC mantindrà i defensarà la unitat de la llengua per damunt de tot»
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya al pati de la Casa de Convalescència. A més a més de l’Equip de Govern de l’IEC, hi han assistit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, els rectors Joan Guàrdia (Universitat de Barcelona) i Daniel Crespo (Universitat Politècnica de Catalunya), el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Jordi Isern, el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Josep Antoni Bombí, i l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Teresa Estrach, vicepresidenta de la Secció de Ciències Biològiques, ha fet la conferència inaugural i la saxofonista Roser Monforte ha tancat l’acte amb la interpretació d’Els segadors.
Durant l’obertura de l’acte, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha recordat el caràcter simbòlic de la Diada i ha subratllat que el català és la columna vertebral de la identitat catalana. «L’IEC mantindrà i defensarà la unitat de la llengua per damunt de tot. Atemptar contra la llengua és voler fragmentar la comunitat», ha afirmat la presidenta. Precisament aquest any, el lema de la Diada, «Una llengua, molts accents», s’ha centrat en les diferents maneres de parlar la llengua catalana, destacant-ne tant la diversitat com la unitat.
El discurs de la Diada d’aquest any ha anat a càrrec de M. Teresa Estrach i Panella, metgessa, doctora en dermatologia i catedràtica d’aquesta mateixa disciplina, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques i vicepresidenta de la mateixa Secció des del 2021. Al llarg de la conferència, titulada Els metges i la medicina al nostre país: passat, present i futur, Estrach ha fet un brillant repàs de la història de la medicina a Catalunya des del segle XIX.
La membre de l’IEC ha partit de la pregunta següent: «Podem parlar d’una medicina pròpia de Catalunya, com es pot fer de llengua, d’història, de literatura o d’art? Crec, sincerament, que la resposta és afirmativa». Ha fet referència a noms clau de la medicina catalana com Jaume Ferran i Clua, Joan Giné, Josep de Letamendi, Bartomeu Robert, Francesc Sunyer, Jaume Pi i Sunyer, Josep Trueta, entre d’altres. També ha esmentat les primeres dones que, malgrat les grans dificultats, es van formar com a metgesses: Dolors Aleu, Martina Castells i Elena Maseras.
Teresa Estrach ha recordat que: «No pot haver-hi medicina de qualitat i excel·lència sense recerca. És un fet abastament reconegut que la recerca transnacional, des del laboratori a la clínica, és fonamental». I ha demanat més recursos per a la recerca: «Les despeses en recerca a Catalunya suposen al voltant de l’1,6 % del PIB, molt lluny de les d’altres països de la Unió Europea, que estan en un 2,3 % de mitjana i que arriben, en casos com els de Bèlgica o Suècia, al 3 %». Per acabar, ha posat sobre la taula la qüestió de la manca de metges: «Aquí, com a la resta d’Espanya, tenim un problema greu: formem molts metges, però no n’hi ha suficients que es quedin a treballar». Estrach ha defensat una millora de les condicions de treball de tots els professionals de la salut, però amb una mirada especial a l’atenció primària, base fonamental per a una atenció sanitària de qualitat.
El punt final a la celebració de la Diada a l’IEC l’ha posat la saxofonista Roser Monforte, amb una interpretació de l’himne d’Els segadors. Monforte és llicenciada en el grau superior de música en l’especialitat de saxofon i ha treballat en nombroses bandes i grups d’estils diversos. Va ser membre de la companyia de teatre Comediants i dirigeix l’espectacle de dansa contemporània i música en viu TAD! Ha participat en festivals reconeguts com el Festival de Jazz de Sant Sebastià, el Festival SOS de Múrcia, el Grec Festival de Barcelona o el festival Connexions de Barcelona. Compagina l’activitat artística amb la docència al Taller de Músics de Barcelona.
Inaugurat el Curs Divulgar la Ciència en el Segle XXI
Avui, dijous, 7 de setembre, s’ha inaugurat el Curs Divulgar la ciència en el segle XXI amb la participació de M. Jesús Pastor Llorca, vicerectora de Transferència, Innovació i Divulgació Científica de la UA, acompanyada de la degana de la Facultat Ciències UA, Magdalena García Irles i de la catedràtica Isabel Abril, en representació del comitè científic del curs, com també representants d’entitats col·laboradores com Lliris Picó, de la delegació alacantina de l’Institut d’Estudis Catalans, i Luis Miguel Fernández, del CEFIRE Alacant. A més, «Divulgar Ciència en el segle XXI» compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Més informació: https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2023/setembre2023/1-10/la-divulgacio-ajuda-a-tota-la-societat-a-prendre-decisions-basades-en-el-coneixement-cientific.html
Declaracions de la Presidenta de l’IEC sobre la polèmica de la denominació del valencià reoberta recentment
Arran de la polèmica sobre la denominació de la llengua al País Valencià reoberta recentment, la Presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha fet les següents declaracions al dirari “Vilaweb” :
“Cabré deixa clar que la varietat nominativa solament és reivindicada al País Valencià, atès que a les Illes, Catalunya del Nord, la Franja i l’Alguer sempre parlen de llengua catalana, i es mostra més partidària d’utilitzar la fórmula “llengua catalana denominada valencià”. “La concepció acadèmica, filològica i científica, reconeguda fins i tot en el diccionari per la Reial Acadèmia Espanyola, és que la llengua és una, la catalana.”
Podeu llegir l’aticle complet en: https://www.vilaweb.cat/noticies/teresa-cabre-iec-catala-valencia/?fbclid=IwAR05wfk_NZd5AcUYLu_TvhbtxUw80IygxBlIHsvyvNs4kYJg2deU2Apo9Fg
Altres personalitats del panorama lingüístic i literari, també han expressat la seua opinió en diversos mintjans de comunicació. En el següent enllaç trobareu un article de l’escriptora i col·laboradora de la Delegació d’Alacant de l’IEC, Gràcia Jiménez:
https://www.levante-emv.com/opinion/2023/08/22/valencia-catala-l-arbre-oculta-91202022.html