L’11 de setembr i la unitat de la llengua
Teresa Cabré: «L’IEC mantindrà i defensarà la unitat de la llengua per damunt de tot»
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya al pati de la Casa de Convalescència. A més a més de l’Equip de Govern de l’IEC, hi han assistit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, els rectors Joan Guàrdia (Universitat de Barcelona) i Daniel Crespo (Universitat Politècnica de Catalunya), el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Jordi Isern, el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Josep Antoni Bombí, i l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Teresa Estrach, vicepresidenta de la Secció de Ciències Biològiques, ha fet la conferència inaugural i la saxofonista Roser Monforte ha tancat l’acte amb la interpretació d’Els segadors.
Durant l’obertura de l’acte, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha recordat el caràcter simbòlic de la Diada i ha subratllat que el català és la columna vertebral de la identitat catalana. «L’IEC mantindrà i defensarà la unitat de la llengua per damunt de tot. Atemptar contra la llengua és voler fragmentar la comunitat», ha afirmat la presidenta. Precisament aquest any, el lema de la Diada, «Una llengua, molts accents», s’ha centrat en les diferents maneres de parlar la llengua catalana, destacant-ne tant la diversitat com la unitat.
El discurs de la Diada d’aquest any ha anat a càrrec de M. Teresa Estrach i Panella, metgessa, doctora en dermatologia i catedràtica d’aquesta mateixa disciplina, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques i vicepresidenta de la mateixa Secció des del 2021. Al llarg de la conferència, titulada Els metges i la medicina al nostre país: passat, present i futur, Estrach ha fet un brillant repàs de la història de la medicina a Catalunya des del segle XIX.
La membre de l’IEC ha partit de la pregunta següent: «Podem parlar d’una medicina pròpia de Catalunya, com es pot fer de llengua, d’història, de literatura o d’art? Crec, sincerament, que la resposta és afirmativa». Ha fet referència a noms clau de la medicina catalana com Jaume Ferran i Clua, Joan Giné, Josep de Letamendi, Bartomeu Robert, Francesc Sunyer, Jaume Pi i Sunyer, Josep Trueta, entre d’altres. També ha esmentat les primeres dones que, malgrat les grans dificultats, es van formar com a metgesses: Dolors Aleu, Martina Castells i Elena Maseras.
Teresa Estrach ha recordat que: «No pot haver-hi medicina de qualitat i excel·lència sense recerca. És un fet abastament reconegut que la recerca transnacional, des del laboratori a la clínica, és fonamental». I ha demanat més recursos per a la recerca: «Les despeses en recerca a Catalunya suposen al voltant de l’1,6 % del PIB, molt lluny de les d’altres països de la Unió Europea, que estan en un 2,3 % de mitjana i que arriben, en casos com els de Bèlgica o Suècia, al 3 %». Per acabar, ha posat sobre la taula la qüestió de la manca de metges: «Aquí, com a la resta d’Espanya, tenim un problema greu: formem molts metges, però no n’hi ha suficients que es quedin a treballar». Estrach ha defensat una millora de les condicions de treball de tots els professionals de la salut, però amb una mirada especial a l’atenció primària, base fonamental per a una atenció sanitària de qualitat.
El punt final a la celebració de la Diada a l’IEC l’ha posat la saxofonista Roser Monforte, amb una interpretació de l’himne d’Els segadors. Monforte és llicenciada en el grau superior de música en l’especialitat de saxofon i ha treballat en nombroses bandes i grups d’estils diversos. Va ser membre de la companyia de teatre Comediants i dirigeix l’espectacle de dansa contemporània i música en viu TAD! Ha participat en festivals reconeguts com el Festival de Jazz de Sant Sebastià, el Festival SOS de Múrcia, el Grec Festival de Barcelona o el festival Connexions de Barcelona. Compagina l’activitat artística amb la docència al Taller de Músics de Barcelona.