L’Onomasticon Calaloniae  (8 vol., 1989-1997) recull i explica l’origen de més de 400.000 topònims i antropònims catalans. És una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català

L’objectiu de la digitalització de l’Onomasticon Cataloniae és doble. D’una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment. De l’altra, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’índex actual, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.

La versió en línia, l’OnCat, que es podrà consultar a la pàgina de recursos lingüístics en línia de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), permet la cerca oberta a partir de l’índex original (inclòs en el darrer volum), així com les opcions més específiques de cerca per segments textuals («comença per», «conté», «acaba en»), pensades sobretot per a l’especialista. El resultat de la cerca inclou totes les entrades d’aquell topònim registrades a l’índex i destaca amb majúscules l’entrada principal. Clicant-hi, s’obre la primera pàgina del topònim cercat. A més, per a llegir-ho més còmodament, podem descarregar en PDF les pàgines que ens interessin.

Podeu consultar més informació i visualitzar les explicacions de diferents membres de la Secció Filològica de l’IEC en el següent enllaç:

https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=2991&fbclid=IwAR11GvYnt9fo0-IcqUb7IHatoNwyFA1y9HiCuq9vzEq4UbAM7zYDDAs9Sko

La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans reivindiquen el plurilingüisme com un patrimoni comú

• Les institucions amb responsabilitats oficialment reconegudes en la defensa del gallec, l’èuscar i el català firmen per primer cop una declaració conjunta. El text reivindica el paper de les institucions com a assessores dels poders públics, amb el propòsit de «contribuir a una deliberació pública informada i racional, en pro del respecte mutu» en el context actual de debat sobre la presència de les llengües en el sistema educatiu i en la realitat social
• Recorden que, per a assegurar-ne el futur, les llengües necessiten una presència reforçada a l’escola, «que de cap manera ha redundat ni redundarà en detriment de la competència en castellà»
• «L’Estat espanyol ha de considerar la diversitat lingüística com una riquesa a preservar i no com un problema a suprimir», conclou el text

La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans han fet pública avui una declaració amb la intenció de contribuir a aclarir el debat públic sobre la presència de les llengües en l’educació i en el conjunt de la realitat social. En aquesta declaració adverteixen que, per a assegurar-ne el futur en condicions de normalitat, el català, l’èuscar i el gallec «necessiten una presència reforçada en el sistema educatiu, que de cap manera ha redundat ni redundarà en detriment de la competència en castellà». «L’Estat espanyol ha de considerar la diversitat lingüística com una riquesa a preservar i no com un problema a suprimir», defensen en la primera declaració conjunta de la història. Els tres organismes, amb responsabilitats oficialment reconegudes en la defensa i la promoció dels idiomes que cadascun d’ells representa, reivindiquen el seu paper com a assessors de les institucions de l’Estat i declaren que estan disposats a contribuir a una deliberació «pública informada i racional, en pro del respecte mutu i de la convivència entre les comunitats lingüístiques».

Les institucions que firmen aquesta declaració entenen que, en coherència amb el principi d’autonomia, el règim lingüístic del sistema educatiu en les comunitats amb llengua pròpia oficialment reconeguda ha de ser competència exclusiva de cadascuna d’elles, i que ha d’estar «orientat a garantir una competència plena i igual en cadascuna de les nostres llengües i del castellà». Això no obstant, tot i que les normatives autonòmiques recullen aquest objectiu, la competència en castellà està plenament garantida per diferents models que s’han aplicat, però no tots garanteixen el mateix objectiu per al català, l’èuscar i el gallec. «Com demostren tant els estudis i les avaluacions més solvents com les diverses experiències en les comunitats autònomes que tenen alguna d’aquestes llengües com a pròpia, per a assegurar-ne el futur en condicions de normalitat, el català, l’èuscar i el gallec necessiten una presència reforçada en el sistema educatiu, que de cap manera ha redundat ni redundarà en detriment de la competència en castellà», destaca el text.

La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans, organismes assessors dels poders públics en assumptes relatius a les llengües respectives, reclamen ser consultades per les institucions de l’Estat, al mateix temps que es posen a la seva disposició. «És el nostre ànim contribuir a una deliberació pública informada i racional, en pro del respecte mutu i de la convivència entre les comunitats lingüístiques i els parlants de les diverses llengües de l’Estat espanyol, un estat que ha de considerar la diversitat lingüística com una riquesa a preservar i no com un problema a suprimir», conclouen.

Podeu llegir la declaració conjunta aquí.

Barcelona, 10 de febrer de 202