Recomanació de la setmana: “Les dones Fortes” Maria Lacueva

Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme - Institució  Alfons el Magnànim

Fortalesa femenina

Maria Lacueva Lorenz: Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme. Institució Alfons El Magnànim. València 2019. 365 pàgines. 

Maria Lacueva Lorenz (València, 1980), doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura i Llicenciada en Filologia Catalana, ha publicat diversos estudis sobre les escriptores valencianes des de la postguerra a l’actualitat i ha treballat també sobre la construcció de les genealogies  femenines literàries. La seua investigació ha estat premiada per l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Coral El Micalet. Com a investigadora, i també com a professora, la seua activitat principal s’ha desenvolupat a les universitats de Heidelberg, Mannheim i Saarbrücken.

El seu interès per la història de la literatura d’autora sobretot a les comarques valencianes, on ha romàs pràcticament ignorada pels estudis crítics tradicionals, es manifesta ara en Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, publicada per la institució Alfons el Magnànim, en la qual ofereix una aproximació tant qualitativa com quantitativa a la producció d’escriptores valencianes feta durant el franquisme. El corpus sobre el que se centra l’estudi és bàsicament l’obra narrativa de les autores, tant la publicada com la inèdita. Així, el treball, amb un pròleg de Josep Ballester,  s’estructura en cinc parts: en la primera, Lacueva analitza l’atenció que s’ha atorgat a les autores estudiades i a la seua producció en les obres de referència de la crítica i la historiografia catalanes en el context dels conceptes de “Femenine, Feminist i Female” proposats per Elaine Showalter.

En el segon i tercer capítols, l’autora  fa una anàlisi dels aspectes formals, estructurals i dels continguts de tota l’obra literària de Beatriu Civera i de l’única novel·la en català que va escriure Maria Beneyto, La dona forta, al qual ret homenatge en el mateix títol del llibre que ens ocupa. El quart capítol el dedica a l’estudi de la narrativa de Carmelina Sánchez-Cutillas, centrat sobretot en Matèria de Bretanya, i finalment, en el cinquè capítol ofereix una catalogació sistematitzada de la producció literària d’aquestes autores i de la repercussió crítica que va tenir en el moment de ser publicada i també posteriorment. Tot plegat, Maria Lacueva ens proposa una reflexió sobre la invisibilitat de la dona en la literatura de postguerra tant des del punt de vista de la problemàtica de la professionalització dels escriptors, especialment de les escriptores, con des de la perspectiva de la manca generalitzada de monogràfics sobre la literatura d’autora a les comarques valencianes.

Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme és en definitiva un estudi que reconeix amb justícia l’esforç i el treball de les escriptores valencianes a l’hora de construir tot un gènere a partir del no-res i de reivindicar de manera compromesa  la professionalització de la literatura, malgrat que la recepció crítica no n’haja reconegut la vàlua i hagen passat pràcticament desapercebudes dins del cànon literari. Un estudi, doncs que contribueix contundentment a la reelaboració literària de les problemàtiques que afectaven directament les nostres autores, per dones i per valencianes.

Club de Lectura de maig: “Agafeu-me a mi” de Lolita Bosch

 

Ja teniu disponible el pròxim llibre del qual parlarem al Club de Lectura de Maig

Una novel·la estremidora basada en un cas real. La història del Roy i de tots els desapareguts de Mèxic.

Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic.

Un d’aquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia se’l van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se l’enduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran».

Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.

(Font de la informació: Grup62).

Dissabte 28 de maig a les 19:00 h

Llibreria Pynchon& Co

Alacant

 

VISITA INSTITUCIONAL JUNTA DIRECTIVA DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA A ALACANT

Visita junta directiva Societat Catalana Geografia

Mapa del cartògraf Abraham Ortelius de 1584


Programa

Dijous 31 de març de 2022
Arribada a Alacant i instal·lació a l’hotel.

Divendres 1 d’abril de 2022
10:30 a 12:30 h. Visita a les instal·lacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Alacant, Seu Universitària Ciutat d’Alacant.

  • Trobada amb la Delegació a Alacant de l’IEC.
  • Trobada amb la Delegació d’Acció Cultural del País Valencià a Alacant.
  • Conferència: LA LLENGUA CATALANA AL SUD VALENCIÀ. Dr. Jordi M. Antolí, Director Unitat d´Ensenyament Multilingüe de la UA, ISIC-IVITRA, Departament de Filologia Catalana. Universitat d´Alacant.
  • Trobada amb els directors i professorat dels Departaments de Geografia de la Universitat d´Alacant.

12:30 a 14:00 h. Recorregut urbà per la façana marítima i l’Ajuntament (Cota 0 m.) de la ciutat d’Alacant.
14:00 h. Menjar.
16,30 a 19,30 h. Treball de camp per l´Horta d´Alacant (aspectes de geografia física i humana).
19:30 a 21:00 h. Temps lliure.
21:00 h. Sopar

Dissabte 2 d’abril de 2022
12:00 a 14:00 h. Visita guiada als refugis de la guerra civil de la ciutat d’Alacant.
14:00 h. Comiat i tornada.

Coordina
Jorge Olcina Cantos


Col·labora
Institut d’Estudis Catalans i Acció Cultural del País Valencià.


Organitza
Seu Universitària Ciutat d’Alacant.

 

Club de Lectura de Març: Aire, d’Elvira Cambrils

Aire
Un dissabte al matí Felicitat arriba a Reflexos de Mar, el saló de bellesa d’una urbanització costanera. Necessita posar-se guapa per a la presentació aquella mateixa vesprada de la segona novel·la. Eimi l’espera, com sempre, disposada a fer-li passar una bona estona mentre li restaura els cabells i l’esperit. Però la derrota que sura en l’ambient orienta la navegació d’aquest petit vaixell que és Reflexos de Mar cap a les aigües tèrboles de les dones que l’atzar, o Eimi, hi ha reunit.Aire entrellaça una perspectiva que encara la realitat des de diferents angles —tret distintiu d’Elvira Cambrils— amb una mirada poètica que cerca la bellesa en les coses menudes. Set veus femenines hi conformen, amb les seues notes particulars, la melodia de la narració.Una novel·la de dones que es desperten del somni patriarcal i, emmirallant-se les unes en les altres en un exercici de sororitat, senten la gosadia d’assumir el pòndol de la pròpia vida, l’únic que és realment seu: un temps que s’esmuny entre dos no-res.
DISSABTE 26 de Març a les 19.00 h
Llirbreria, Pynchon&Co
Alacant

XIV Jornada d’Onomàstica de l’AVL-48é Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Vídeos)

Ací hi ha els enllaços als enregistraments de les conferències de la
XIV Jornada de Toponímia de l’AVL – 48é Col.loqui de la Societat d’Onomàstica (3-4 de desembre de 2021, Alacant, Seu Universitària d’Alacant [UA]),
amb una ben important aliança d’institucions de i amb coneixement entre organitzadores i col.laboradores: Acadèmia Valenciana de la Llengua [AVL], Societat d’Onomàstica, CEFIRE-Alacant (GV), UA-Departament de Filologia Catalana, Delegació a Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans [IEC].
La Delegació a Alacant de l’IEC s’honra molt a haver-hi col.laborat i agraïm a l’AVL la invitació a participar en la inauguració.
Ja són disponibles en obert els enregistraments de les conferències (el 2n que et copie més avall) i dels parlaments d’inauguració (el 1r).
En el 1r, hi ha els parlaments inaugurals:
– Honorable President de l’AVL, Dr. RAMON FERRER;
– Delegat a Alacant de l’IEC, Prof. Dr. Dr. VICENT MARTINES;
– Director del CEFIRE-Alacant, Prof. AGUSTÍ FUERTES;
– Directora del Dept. Filologia Catalana de la UA, Profa. Dra. MARINELA GARCÍA;
– Director del Secretariat de Llengües de la UA, Prof. Dr. HÈCTOR CÀMARA, en representació de l’Excma. i Magfca. Rectora de la UA, Profa. Dra. AMPARO NAVARRO.
En el 2n link, les conferències.
XIV Jornada d’Onomàstica (1)
YOUTUBE.COM

XIV Jornada d’Onomàstica (1)
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua que es va celebrar els dies 3 i 4 de desembre de 2021 a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant.
https://www.youtube.com/watch?fbclid=IwAR3lLikQNihw_Hrv-5WCtsD3f0uOdsnQNGdpuEk2Po8X_KTIdjIQt7-kjeE&v=niNCh91zJTw&feature=youtu.be

Plaça del Llibre d’Alacant

Plaça Sèneca d’Alacant

De l’11 al 13 de febrer.

Més informació.

Organitza: Gremi de Llibreters Independents de les Comarques Alacantines, Fundació pel Llibre i la Cultura, Institut Alacantí de Cultura,  Diputació d’Alacant, Universitat d’Alacant, Institut d’Estudis Catalans, Institució Alfons el Magnànim, Escola Valenciana, Generalitat Valenciana, Cefire Alacant, Sempre Teua i Llegim Llegim Llegim

Femenina mirada

Roger Bastida: La mirada de la sargantana. Columna. Barcelona: 2017. 299 pàgines. 18 €

Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990), llicenciat en Història de l’Art, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i en Formació del Professorat i especialista en Modernisme i Noucentisme, s’estrena en el món de la literatura amb la novel·la La mirada de la sargantana en la qual ficciona la història d’amor entre Ramon Casas i Júlia Peraire, la que fou musa del Modernisme, encara a hores d’ara poc reconeguda. El fet cert és que se sap que Ramon Casas va pintar en 120 ocasions la que fou la seua amant des del 1905 i la seua esposa a partir del 1922, malgrat les pressions familiars i el rebuig de la societat catalana. Tant és així que podem contemplar la bellíssima mirada de Júlia en alguns dels museus més importants d’Europa, com aquell oli titulat precisament Julia del Museu Thyssen-Bornemisza i altres que omplin les parets, per exemple, del Cercle del Liceu.

Tot i així, la que fou venedora de loteria, segons algunes fonts, o florista, segons unes altres, mai no va estar reconeguda en justa mesura ni per la societat benestant barcelonina ni, segurament, per la crítica d’art en general. En aquesta primera novel·la en què recrea la seua figura i la relació que va tindre amb Ramon Casas, Bastida, mitjançant una gran tasca de documentació, observació i filigrana literària, rescabala la imatge de qui fou model i esposa del pintor més reconegut del Modernisme català: la dona que va posar per a ell, la que el va cuidar i acompanyar fins als últims dies de la seua vida, la que es va negar a vendre ni un sol llenç després de la mort del marit i a fer negoci amb la seua obra. I ho fa mitjançant un erotisme delicat, elegant i subtil, a penes insinuat.

En La mirada de la sargantana, Roger Bastida mostra, a més a més, la part més humana tant del pintor com de la model i d’altres personatges coneguts de l’època com ara Santiago Rusiñol o Miquel Utrillo, Joaquim Mir o Pere Romeu. Amb un llenguatge fresc, de diàlegs àgils en estil reportat ens trasllada de manera magistral a la Barcelona dels Quatre Gats i al París de principis de segle; i ho fa amb una encertada combinació de registres en el que pesa el col·loquial en la veu dels personatges i un depurat català estàndard delicadament ornamentat amb un estil farcit d’adjectius i d’imatges preciosistes en la veu del narrador. En aquest sentit cal destacar també el fet que l’autor té una gran cura de tots els detalls en descripció d’espais i paisatges, de caracterització dels personatges, de formes de vestir i de comportar-se, de costums socials, de colors, de teles i textures, de vellut, seda i organdí, de menjars, d’olors i de sabors de nata i neula, de cafè i de la millor xocolata.

De fet no aniríem molt errats si afirmàrem que La mirada de la sargantana és com un gran quadre del millor Casas, una novel·la que es pot veure com una immensa i acolorida postal del Modernisme més resplendent i exuberant. Una magnífica imatge modernista d’estètica bellíssima i ben preciosista en la qual prenen protagonisme les grans senyores enguantades i enjoiades, les plomes, els barrets, les boàs, el teatre i l’òpera, les tertúlies de cafè, els grans artistes de principis de segle i les seues millors obres. Sens dubte, un llibre ben documentat i treballat al detall, un debut literari admirable.

El Món per un forat: Literatura Infantil i Juvenil al País Valencià

Ja podeu escoltar el postcad del primer programa de l’any del Món per un forat, dirigit i presentat per l’escriptora Gràcia Jiménez, que compta amb les recomanacions literàries i culturals de la Delegació d’Alacant de l’IEC. Aquest programa de gener, l’hem dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil, amb una entrevista a una de les nostres editores més dinàmiques, Núria Sendra, d’Edicions del Bullent, i a un dels nostres autors més prolífics, Enric Lluch, guardonat recentment amb el Premi d’Honor dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  promogut per l’AELC.
https://www.ivoox.com/player_ej_80804898_4_1.html?c1=ff6600

Pecats literaris

 

Set Pecats

Carles Castell: Set pecats. Edicions del Bullent. Picanya: 2018. 184 pàgines. 16 €

Carles Castell (Reus, 1962), conrea el relat breu des que l’any 2008 es donara a conèixer amb el recull de contes satírics “I..” amb el qual va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safons de Granollers i que obrí el camí a altres reculls individuals i col·lectius i guardons com ara el Premi llavor de lletres (2011), el Premi Vent de Port (2012 i 2016) o els Premis Literaris Ciutat de Tarragona (2012 i 2013), entre altres. –el 2014 publicà el seu segon llibre de relats, Relacions molt relatives, i aquest 2018 ix a la llum de la mà d’Edicions del Bullent, Set pecats, amb el qual obtingué el Premi Soler i Estruch de narrativa curta en el 61é Certamen Literari Castellum Ripae l’any 2017.

En aquest volum l’autor parla de la supèrbia, la gola, la ira, la peresa, la luxúria, l’avarícia i l’enveja, i ho fa a través del protagonista, que en cadascuna de les set històries és un escriptor o escriptora que, en el conreu de la seua professió, es veu abocat a cometre un dels pecats capitals. L’escriptor es mostra com una figura calidoscòpica, plena de llums i d’ombres, però en el fons només és una excusa per posar al descobert la debilitat humana en general, febleses que en definitiva tots compartim amb els personatges d’aquest recull. Així, trobem una exitosa escriptora que viu aïllada en un paradís propi, envoltada de luxes i d’una natura perfectament controlada, en el qual no permet l’entrada de cap intrús; un crític gastronòmic afectat per una malaltia que li ha fet perdre el sentit del gust i que redacta les seues crítiques a cop de falsedats, cada vegada més cruels; dos escriptors enfrontats per l’enveja mútua; una autora dolorosament i paradoxal enfrontada amb les paraules; una escriptora cegada pel desig d’èxit fins a límits insospitats o una Lolita enamorada de la pròpia literatura. Una galeria de personatges, en fi, als quals no els tremola la mà ni la veu a l’hora de mentir, posar en evidència les pròpies misèries i les alienes, trair i, fins i tot, matar.

Llibres dins de llibres, crítica als crítics literaris, als premis, al món editorial, referències literàries constants (fins i tot en el mateix disseny de la portada del llibre en el qual destaca un corb que ens remet inevitablement a Poe i, potser al Jardí de les Delícies), la literatura com a palimpsest, com a repte, reflexions sobre el fet literari des del punt de vista de la creació i també des del de la recepció estableixen una íntima complicitat entre el narrador i el lector, que en ocasions se sorprendrà a ell mateix rient de misèries humanes en les quals ens podríem identificar perfectament qualsevol de nosaltres, sobretot els que vivim amb una certa intensitat el món del llibres. En aquest sentit és interessant remarcar que en cap moment el pecat és castigat. Lluny de judicis de valors i de lliçons morals, Castell aposta perquè els pecadors se n’isquen amb la seua impunement, perquè com diu Goethe, citat en la primera pàgina del llibre, en el fons “els pecats escriuen la història, el bé és silenciós”. Així, l’humor, la ironia i la senzillesa del llenguatge fan de Set pecats una lectura amena i alhora engrescadora, una invitació al divertiment i a la reflexió i, potser per a alguns, un convit a l’examen de consciència i a l’acte de contrició.

Club de Lectura de gener. Escales avall, de Cinta Arasa

Escales avall és una biografia a tres veus de tres generacions de dones d’una família i un recorregut apassionant per la història de Catalunya des dels anys trenta del segle XX fins als mesos previs a l’1 d’octubre del 2017.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-escales-avall/337687

DISSABTE 29 de gener

18.30 h

Llibreia Pynchon&Co. (Carrer Segura, 22. Alacant)

ORGANITZA: Delegació d’Alacant de l’IEC

Activitats programades

  • No hi ha novetats