lpico
Curs Divulgar Ciència en el segle XXI
Curs Divulgar Ciència en el Segle XXI – 2024
Curs Organitzat per:
Universitat d’Alacant
Data de realització: 5-6 setembre de 2024
Lloc de realització: Sala d’actes Alfredo Orts en l’edifici d’Òptica. Campus de Sant Vicent del Raspeig. Universitat d’Alacant.
Detalls del curs:
-
El curs consta de 20 hores lectives. Es pot realitzar en la modalitat presencial o on-line.
-
El preu és de 50 € per a qualsevol modalitat
- Amb aquest curs pots obtenir el Certificat de Contínua (UA) convalidable per 2 crèdits de qualsevol grau de la UA.
- La matrícula la puedes realizar en:
-
El Centre de Formació de Professors CEFIRE d’Alacant NO col·labora en aquesta edició del curs. Els professors interessats s’han de matricular a través de la Universitat d’Alacant.
Email de contacte: divulgarcienciaseglexxi@gcloud.ua.es
Programa
dijous 5 de setembre
-
9.00 – 9.45 ⇒ Obertura del curs i introducció.
Isabel Abril, Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia) - 9.45 – 11.15 ⇒ Buscando vida en Marte
Mari Paz Zorzano
Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), Madrid
La búsqueda de vida y planetas habitables en el universo es uno de los mayores esfuerzos científicos del siglo XXI. Marte es el planeta habitable más cercano. Para investigar si existió o existe vida en Marte y para comprender la evolución del planeta, la Administración Nacional de la Aeronáutica y del Espacio (NASA) y la Agencia Espacial Europea (ESA) han diseñado el programa Mars Sample Return (MSR): una misión que traerá una colección de muestras a la Tierra para ser analizadas con instrumentación de alta precisión.
Desde febrero de 2021, la colección de muestras está siendo adquirida por el rover Perseverance de la NASA en el cráter Jezero de Marte. Tan pronto como las muestras lleguen a la Tierra, uno de los primeros estudios será el de la búsqueda de vida a través de biomarcadores. En esta charla aprenderemos qué tipo de medidas se harán y qué ha encontrado el rover Perseverance en su exploración del delta de Jezero.
-
11.15 – 12.00 ⇒ Debat col·lectiu
- 12.00 – 13.45 ⇒ Com funcionen els models massius de llengua de l’estil de ChatGPT?
Mikel Forcada
Universitat d’Alacant
Una de les manifestacions més importants de l’anomenada ”intel·ligència artificial” són els models massius de llengua (MML), models que, en resposta a un text d’entrada, prediuen possibles continuacions o respostes. En particular, models com ChatGPT o Google Bard, disponibles públicament, són capaços de mantenir “converses” en les quals generen respostes que poden ser percebudes com a “intel·ligents“ en resposta a les intervencions de la persona usuària: per això, hi ha qui en diu “intel·ligència artificial generativa“. Aquestes capacitats tenen un gran impacte en tots els sectors professionals on la generació de textos és una activitat clau. En aquesta xarrada, intentaré explicar en termes accessibles a una audiència no tècnica el funcionament intern i l’entrenament dels models massius de llengua. La intenció es contribuir a un apoderament tecnològic de qui els usa, perquè comprenga els efectes d’aquesta tecnologia disruptiva i prendre decisions més informades a l’hora d’usar-lo. - 16.00 – 17.30 ⇒ Antropología evolutiva, prehistoria y neurociencia
Emiliano Bruner
1. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid
2. Centro de Investigación en Enfermedades Neurológicas, Madrid
Investigar la evolución del cerebro y de las habilidades cognitivas en los homínidos fósiles es todo un reto, considerando que no disponemos ni de sus tejidos blandos ni de evidencias directas de sus comportamientos. Más allá de las informaciones sobre las especies vivientes, no queda otra que recurrir a la paleontología para hacer inferencias sobre sus características neuroanatomicas, y a la arqueología para hacer inferencias sobre sus capacidades mentales. A pesar de las dificultades, hay disciplinas que intentan proporcionar un marco científico, experimental y cuantitativo a estas inferencias, abriendo nuevas perspectivas tanto teóricas como metodológicas. Estas disciplinas son la paleoneurología, la neuroarqueología y la arqueología cognitiva, cuyo objetivo es investigar, en las especies extintas, la anatomía cerebral, las funciones cerebrales, y la estructura del proceso cognitivo.
- 17.30-19.00 ⇒ Plantas exploradoras: la primera colonización de la tierra
Segundo Rios
Institut d’Investigació CIBIO
Universitad d’AlacantLas primeras plantas se originaron en el agua, un medio que ofrece muchas ventajas para la supervivencia, pero colonizar el medio terrestre fue lento y difícil. Los primeros organismos que lo lograron, fueron las algas, musgos y helechos pero estos siguen teniendo en la actualidad una fuerte dependencia del agua. Los pasos que llevaron a colonizar todos los distintos ambientes del planeta por las coníferas (gimnospermas) en primer lugar y por las plantas con flores y frutos (angiospermas) después, necesitaron de fuertes adaptaciones y cambios evolutivos que aumentaron su resistencia y capacidad de reproducción en el medio exterior, lejos del agua.
Pero para poder llegar a cada uno de esos hábitats tuvieron que viajar…y viajaron usando todos los medios de transporte posibles agua, aire, tierra incluso el fuego. La existencia de animales propicio nuevas rutas de colonización aprovechando sus migraciones, más tarde nuestra especie también contribuyó a la dispersión. Algunas especies idearon mecanismos de autopropulsión, a veces, con trampas y engaños a los animales…pero todas se transportan.
De estas diferentes estrategias de transporte de las semillas y frutos (diásporas) y de la aventura que supuso llegar a todos los rincones del planeta por parte de los plantas que actualmente viven en nuestros ecosistemas tratará nuestra charla.
divendres 6 de setembre
-
9.00 – 10.30 ⇒ Química i sostenibilitat
Avelino CormaUniversitat Politècnica de València – CSIC, València - 10.30 – 11.45 ⇒ ¿Qué hora es? Una introducción a los cuatro tiempos cronobiológicos.
Juan Antonio Madrid
Universitat de Múrcia
La vida en nuestro planeta se originó y desarrolló en un entorno cíclico, caracterizado por la sucesión precisa de días y noches. La existencia de este ciclo ambiental favoreció la aparición de relojes biológicos en todos los seres vivos. Estos relojes permiten la predicción y anticipación a los cambios cíclicos que suceden en el ambiente. Los relojes biológicos (tiempo interno) son los responsables de la generación y sincronización de ritmos como el de sueño-vigilia, el de hormonas como el cortisol y melatonina o de los cambios de presión arterial, por mencionar algunos de ellos. Debido a los desajustes que experimenta el tiempo interno, es importante que los relojes biológicos se pongan en hora diariamente mediante señales externas que los sincronicen. Entre estas señales sincronizadoras, la más importante es la proporcionada por el ciclo natural de luz-oscuridad (tiempo ambiental). En segundo lugar, también contribuye a la sincronización el tiempo metabólico, que actúa mediante las señales aportadas por los horarios regulares de comidas. Finalmente, los horarios de entrada y salida al trabajo y horarios de contactos sociales (tiempo social), aportan señales que contribuyen a la total sincronización de nuestros relojes biológicos.En la actualidad, nuestros hábitos de vida nos llevan a encender la luz, cuando deberíamos estar en oscuridad, a comer cuando deberíamos permanecer en ayuno y a trabajar cuando deberíamos estar durmiendo. Todo ello genera cronodisrupción, lo que favorece las alteraciones del sueño y nos hace más proclives al desarrollo de numerosas enfermedades como diabetes, depresión, cáncer, alteraciones de memoria e inmunodepresión, entre otras.
Por tanto, entender el papel de nuestros cuatro tiempos y tratar de mantener su sincronización es de gran importancia para el mantenimiento de nuestra salud y bienestar físico y emocional.
- 11.45-12.15 ⇒ Debat col·lectiu
- 12.15 – 13.45 ⇒ Hablar de ciencia: del páncreas al kama-sutra
Eduardo Sáenz de Cabezón
Universitat de la Rioja
En esta charla vamos a ver cómo relacionar la preparación del contenido, la estructura narrativa y los recursos (literarios y escénicos) para conectar público y contenido. Veremos fundamentos teóricos (ligeros), consejos prácticos y enseñanzas de la propia experiencia en escenarios, medios de comunicación, redes sociales y como autor de libros de divulgación.
-
13.45-14.30 ⇒ Conclusions i conclusió del curs
Isabel Abril, Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael Garcia Molina (Universitat de Múrcia)
Comitè Científic:
- Isabel Abril, Catedràtica de Física Aplicada, Universitat d’Alacant
- Nicolás Cuenca, Catedràtic de Biologia Cel·lular, Universitat d’Alacant
- Rafael Garcia Molina, Catedràtic de Física Aplicada, Universitat de Múrcia
- Mercedes Pastor, Catedràtica de Química Inorgànica, Universitat d’Alacant
Informació procedent de la Universitat d’Alacant
Torna El Pati de la Ciència
Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon. Darrera sessió del Curs amb Begonya Pozo
Dimarts 4 de juny, a les 18.30 h, celebrem la darrera sessió dels Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon amb un espectacle poètic a càrrec de l’autora Begonya Pozo. En acabar se servirà un Vi d’Honor per acomiadar el curs.
Més informació: alacant@iec.cat
https://www.diarilaveu.cat/cultura/els-dimarts-poetics-de-la-naia-acaben-la-temporada-aquest-dimarts-542123/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR1oIqRug3xvglyh-jfrDnzGgYSnscqPxUHyQaXcMpI9RK22I3ncSA-yFWk_aem_AcCNjc-JNlYQCNcbODrmRzqFJBYn-i68alync-GEOMmh6_WY_MaSEXpcLlzvnjwT0Dv-_Cj8Jvl-jPchYrbRzgtm
Dimats Poètic amb Marta Pessarodona
Després de rebre el Premi de la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura a projecte col·lectiu pel Dimarts Poètics de la Naia a la llibreria Pynchon & Co. (https://fundaciobromera.org/premis/els-dimarts-poetics-de-la-naia-recuperar-lalacant-mes-poetica/) tornem amb Marta Pessarodona per celebrar la sessió de maig.
L’entrada és lliure limitada a l’aforament de la sala.
La Delegació d’Alacant de l’IEC participa a la Fira del Llibre d’Elx
Un any més la Delegació d’Alacant de l’IEC participa a la Fira del Llibre d’Elx amb el rcital poètic “Ales de zèfir” a càrrec d’Abel Dávila i Josep Micó Conejero i amb la taula redona “Memòria, ficció i autoficció”, amb Esperança Camps, Carme Arnau i Mari Carmen Sáez Lorente (en col·laboració amb l’AELC).
La fira tindrà lloc a la Plaça del Congrés Eucarístic a partir de les 17.00 h de divendrs 19 d’abril.
Més informació: https://www.visitelche.com/va/evento/feria-del-libro/
Club de Lectura d’abril amb Matilde Gordero
Continuem amb els Dimarts Poètics de la Naia a la Pynchon
Dimarts 5 de març a partir de les 19.00h a la Llibreria Pynchon (Carrer Segura 22, Alacant)
Organitzen: Delegació d’Alacant de l’IEC, AELC amb el suport de la Llibreria Pynchon&Co.
Coordinen: Victòria Cremades i Miquel Cruz
Col·laboren: Fundació Bromera pel Foment de la Lectura, ACPV-Alacant, La Cívica-Escola Valenciana.
XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi: El plurilingüisme a Europa
XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi
“El plurilingüisme a Europa. Reptes i oportunitats”
Alcoi, 22 i 23 de març de 2024
Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València
Sala de graus Roberto García Payá
Objectiu: La XXVII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi tractarà els reptes i les oportunitats del plurilingüisme a Europa, a partir del coneixement de diversos aspectes: models i experiències reeixides de política lingüística als estats, aplicacions en l’ensenyament de llengües i relació entre nacionalismes i llengües. La Jornada també vol debatre sobre l’estat de les llengües minoritàries en la conjuntura actual en què es proposa un canvi estructural de l’ús de les llengües a les institucions europees.
Programa
Divendres 22 de març |
|
17.30 h |
Recepció i lliurament de la documentació |
18 h |
Inauguració
|
18.15 h |
Conferència inaugural: “As linguas minorizadas nos Estados do Consello de Europa”, a càrrec de Fernando Ramallo, Universitat de Vigo Presenta: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València |
19.30 h |
Visita guiada de l’exposició “Carme Miquel i Diego, una mestra del país”, a càrrec d’Alexandra Usó, Escola Valenciana Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat el Valencià (Sala multiusos) |
20 h |
Ruta guiada: “Els espais de l’Ovidi”, amb Jordi Tormo, autor del llibre Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula Presenta: Rosanna Martínez, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià Eixida des del Campus d’Alcoi |
21.30 h |
Sopar (cafeteria) |
Dissabte 23 de març |
|
8.45 h |
Conferència: “Nacionalisme i llengües a Europa: Escòcia i Flandes”, a càrrec de Daniel Cetrà, Universitat de Barcelona Presenta: Brauli Montoya, Acadèmia Valenciana de la Llengua |
10 h |
Conferència: “Una política reeixida en l’ús de les llengües a Europa: Suïssa”, a càrrec de Vicenta Tasa, Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua Presenta: Dolors Sanchis, Ajuntament d’Alcoi |
11 h |
Pausa i cafè (sala multiusos) |
11.30 h |
Conferència: “Reptes als quals tota llengua minoritària s’enfronta”, a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, Universitat Pompeu Fabra Presenta: Rosanna Martínez, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià |
12.30 h |
Taula redona: “Experiències educatives en l’ensenyament de llengües minoritàries”, amb Alina Mihaela Chezan, Universitat de València; Sinèad Giblin, Loreto College Foxrock de Dublín (Irlanda), i Vanessa Denon, Atheneum Geraardsbergen (Bèlgica) Modera: Robert Durà, CEFIRE de Plurilingüisme |
14 h |
Conclusions, a càrrec de Vicent Martines, Delegació d’Alacant de l’IEC |
14.15 h |
Dinar (cafeteria) |
Lloc
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Sala de graus Roberto García Payá
Edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell
03801 Alcoi
Informació i inscripció (termini: 20 de març de 2024, 23.59 h)
-
General (a través de la UPV): www.sociolinguistica.eu (inclou: matrícula, documentació, sopar, esmorzar, dinar i certificat d’assistència de la UPV)
-
Estudiants en general: 15 euros
-
Públic en general: 30 euros
Assistència (assenyaleu a què assistireu)
-
Sopar del divendres 22
-
Dinar del dissabte 23
-
Per a docents no universitaris (a través del CEFIRE): https://bit.ly/JOSOCIOL24doc (inclou: esmorzar i certificat d’assistència del CEFIRE. Sols en el cas de fer la inscripció general, s’inclou el dinar, el sopar i el certificat d’assistència de la UPV)
-
Docents no universitaris: gratuïta
Organitzen
Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament d’Alcoi, Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, CEFIRE de Plurilingüisme, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Centre Ovidi Montllor
Col·laboren
Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat de València, Xarxa Vives d’Universitats
Plaça del Llibre d’Alacant 2024
Del 16 al 18 de febrer celebrem la Plaça del Llibre d’Alacant, on podreu trobar, com sempre, presentacions de llibres, taules redones, espectacles literaris per a tots els públics, contacontes, recitals de poesia, i moltes coses més. Recomanem especialment: “Estellés a Alacant. Una lectura intergeneracional” i, com no!- una visita per la carpa de llibreria que comptarà amb més de 18.000 títols.
Podeu consultar el programa completen https://placadelllibre.com/alacant/
Café Tertúlia a la Llibreria Pynchon
A les nostres habituals Sessions de conversa afegim una nova iniciativa: un café tertúlia en valencià que celebrarem cada dijous des de febrer fins a juny a les 11.00h a la llibreria Pynchon. Un bon moment per a conversar sobre cultura i literatura en un ambient acollidor envoltats d’un fons bibliogràfic on podreu trobar clàssics, les últimes novetats, publicacions peròdiques, literatura en diverses llengües, i encarregar tots aquells títols que us interessen.
Organitza: Delegació d’Alacant de l’IEC, amb la col·laboració d’ACPV-Alacant i el suport de la Llibreria Pynchon.