Maria Teresa Cabré, nova Presidenta de l’IEC. Declaracions.

M. Teresa Cabré: «Buscaré recuperar per a l’IEC l’esperit
de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de
la Riba»
 El Ple de l’IEC ha votat avui la nova Presidència de la institució. L’única candidatura,
encapçalada per M. Teresa Cabré, ha sortit elegida per àmplia majoria
 Completen la candidatura Marta Prevosti i Maria Corominas, com a
vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat avui el Ple extraordinari per a triar la nova
Presidència de la institució, en unes eleccions a les quals únicament s’ha presentat la
candidatura de l’actual presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. Cabré ha sortit
escollida amb una majoria molt àmplia: s’han emès 216 vots, dels quals, 198 han estat a favor,
5 en contra i 13 en blanc. La nova Presidència és formada també per Marta Prevosti i Maria
Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general.
Cabré ha afirmat que buscarà «recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat
que li va donar Prat de la Riba», perquè, ha reblat, «un país sense estructures de referència,
sòlides, és un país líquid».
Durant el seu discurs, la nova presidenta ha destacat que l’Institut és singular per quatre motius:
«És l’única institució acadèmica de creació catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat
des del seu naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és
pluridisciplinari».
Ha subratllat que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua, de fer recerca i «d’emetre
opinió sobre qüestions que afecten la societat». I ha avançat: «El fet que l’IEC aplegui bona part
de l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de portar a emetre opinions
vinculants per als poders públics».
En l’àmbit de la recerca, ha advertit que la investigació de l’IEC ha de ser «d’abast universal però
vinculada a la catalanística, un concepte que s’ha d’ampliar perquè cobreixi tots els àmbits del
saber» i que es promourà la recerca amb finançament europeu, «amb programes cooperatius».
També ha afirmat que l’Institut ha de prioritzar la presència de la llengua catalana en la recerca.
Sobre la llengua, ha assegurat que «es continuarà amb la cooperació iniciada amb organismes
concernits per l’orientació de la llengua, tant de caràcter normatiu, com d’assessorament, per a
construir una normativa única, que internament sigui flexible, perquè tots els territoris s’hi
puguin sentir identificats», i ha afegit: «Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua
hi surt perdent, es fragmenta». També ha expressat la seva voluntat de posar en marxa un nou
Rebeu aquesta notificació perquè les vostres dades estan incorporades a un tractament del Servei de Comunicació de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC). Per a donar-vos de baixa, modificar les vostres dades o aconseguir més informació, us podeu adreçar a
comunicacio@iec.cat. Les vostres dades no seran cedides a tercers. Per a més informació, podeu consultar a la nostra Política de
Privacitat. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-vos per
escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça
dades.personals@iec.cat.
Institut d’Estudis Catalans – Comunicació
932 701 620 (ext. 293) / 654 481 420 comunicacio@iec.cat / www.iec.cat
diccionari normatiu pancatalà, «amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi elstrets
prestigiosos dels altres».
Els membres de la candidatura escollida començaran a exercir el càrrec l’1 de setembre de 2021.
El mandat del càrrec de president de l’IEC té una durada de quatre anys i només pot ser reelegit
consecutivament una vegada.
Tota la informació relativa a les eleccions a la Presidència de l’IEC està disponible a la pàgina web
https://eleccions2021.llocs.iec.cat/.
Barcelona, 3 de juny de 2021