CLUB DE LECTURA DE SETEMBRE

Tanquem el curs. Al setembre tornarem amb el nostre tradicional Club de lectura i amb moltes novetats. Ens hi acompanyarà l’autor Just Sellés per parlar-nos del seu últim llibre Amira, l’última flor de la muntanya. Això serà el dia 26 a les 20:00 h al REestaurant La Gioconda de Sant Vicent del Raspeig.

EL CORPUS TEXTUAL INFORMATITZAT DE LA LLENGUA CATALANA DE L’IEC S’ACTUALITZA

El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC s’actualitza

S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.

En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el Corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.

D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el Corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.

La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al Corpus es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIECDDLCDCVBDiccionari de sinònimsCiTTERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.

Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del Corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del Corpus.

L’ONU emet un informe en què demana reforçar l’oficialitat del català i defensa la immersió

ONU

Fernand de Varennes, relator especial sobre qüestions de les minories del Consell de Drets Humans de l’ONU ha denunciat amb contundència l’actitud de l’Estat espanyol envers el català en l’informe de la seva visita a Espanya. Per a l’elaboració de l’informe, Varennes es va entrevistar a Barcelona, el gener del 2019, amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que li va exposar la situació lingüística a Catalunya i les línies generals de la política i la legislació lingüístiques respecte al català, l’occità i la llengua de signes catalana. També li va desgranar els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol i li va oferir informació sobre la llengua de signes catalana, les llengües de les persones immigrants i les mesures en favor del col·lectiu gitano

Més informació: https://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/ONU-oficialitat-catala-i-defensa-immersio?fbclid=IwAR21cdQzpnLafYWFbH0nTEOjcPDKCpXVsW6D1Bp0ER6PQgmYFLUFHDUaGf8

ENTREVISTA ALICIA GARIJO (TEATRE ARNICHES, ALACANT)

Alicia Garijo, nascuda a Alacant ha treballat extensament en la gestió de projectes culturals a l’ajuntament d’Altea. Llicenciada en Filosofia i Lletres. té un màster en Direcció i Gestió Cultural. El 2017 fou elegida Coordinadora de la Direcció Territorial del IVC a Alacant. Fa unes setmanes la vam entrevistar des de la Delegació d’Alacant de l’IEC, perquè ens donara la seua visió quant a l’estat de les arts escèniques després de la pandèmia.

 

1.- Com ha afectat la crisi al sector de les arts escèniques al Sud?

No ha afectat de manera singular més o menys que en altres llocs. Tots som vulnerables: del nord o del sud. Una de les característiques de la cultura és que no té tanques ni fronteres. A les verdes i a les madures.

2.- Com s’espera que està resultant la tornada a la normalitat?

És difícil pensar en una nova normalitat perquè tot ha canviat. El que no vol dir que siga dolent. No crec que calga pensar que el que teníem abans era el model al qual hem de tornar sense qüestionar res. Crec que aquesta etapa incerta que estem vivint ens ha de servir per a posar en qüestió alguns models de gestió i funcionament en la cultura en general i les arts escèniques, en particular. Tal vegada necessitem fer un pensament respecte a nous llenguatges, vehicles de comunicació (com ara les emisions en directe via internet), les residències de creació…etc.

 

3.- Quina opinió té sobre el fet que durant la desescalada tinguen prioritat l’obertura de diversos locals d’oci mentre que els teatres han hagut d’esperar una fase més?

Crec que s’ha estigmatitzat el món de la cultura enfront del turisme i el comerç. No entenc molt bé que puguem estar en un bar tranquil·lament, o que puguem acudir a centres comercials, etc. i que hi haja tantes restriccions per a poder tornar al cinema o al teatre. Els polítics, en general, no valoren com a indústria el món de la cultura.

  1. Afectarà la tornada a la normalitat d’alguna manera especial a la ja escassa programació en valencià?

Des de l’Institut Valencià de Cultura s’ha posat en marxa el pla REACTIVEM per a fer costat a les companyies valencianes després de l’aturada professional d’aquests últims mesos. En aquest sentit, el Teatre Arniches ampliarà, amb companyies valencianes, tant el tipus de programació com el nombre de representacions entre juliol i desembre. Així, farem teatre en altres espais, com a Casa Mediterrani o algunes places i passejos d’Alacant en els mesos de juliol i setembre, i ampliarem la nostra oferta programant més dies entre setmana. Si les companyies disposen de dues versions, nosaltres oferim la representació en valencià. Però no sempre és així.

  1. Què passarà amb la programació que tenien prevista abans de la crisi sanitària?

Tota la programació s’ha tornat a reubicar, la gran majoria durant l’últim trimestre de l’any. La política de l’IVC ha segut mantindre els compromisos amb les companyies que formaven part de la nostra programació, foren d’ací o, fins i tot, les propostes internacionals, que han quedat pendent per a l’any vinent. A més, en el cas de les companyies valencianes, augmentarem l’oferta de dies d’exhibició per tal d’acollir més propostes de música, dansa, teatre i circ.

 

6.- Tenen previstes mesures especials de cara a la possibilitat d’un nou rebrot?

Aquest és un tema preocupant per a tota la societat en general i per al sector cultural en particular. Des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports s’han pres mesures per a pal·liar aquesta difícil situació. Al Teatre Arniches, per exemple, iniciarem la temporada amb major oferta, incloent la campanya escolar. No hem de parar-nos. Per responsabilitat social. Si després hem de canviar l’estratègia, ho farem. Però nosaltres seguirem endavant, fent possible que aqueix aliment als nostres sentits i emocions, continue estant present. Per això, el nostre lema en aquests moments és: Tornem a programar.

 

Més informació: https://ivc.gva.es/val/ivc-val/programacio-ivc/teatre-arniches-d-alacant

ELS NOSTRES DIVULGADORS CIENTÍFICS I CULTURALS XV: JOSEP OCHOA

Josep Ochoa Monzó és professor al departament d’estudis Jurídics de l’Estat a la Universitat d’Alacant. Des de 2015 a 2019 va ser Director General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern en la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana. Actualment és també director de la Seu Universitària de Benissa.

Entre les seues aportacions en defensa dels drets lingüístics dels valencians, destaquem la conferència “Normes i estratègies per a grantir els drets lingüístics dels ciutadans en les relacions amb l’administració. El cas de la Comunitat Valenciana.”

A més a més, en els últims temps, i dins de la seua línia d’investigació, ha fet importants aportacions sobre la nova normalitat jurídica després de la Covid-19: https://fundacionexe.org/covid-19-i-nova-normalitat-juridica/

Podeu trobar més informació en:

https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/ca/ochoa-monzo-josep/5932

Recull de premsa IEC

Institut Estudis Catalans (IEC- Societats filials i entitats)

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

20minutos.es, 16/07/2020, Digital, Regional , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

abc.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Nacional, Nacional POLÍTICA ,

BALEARES.-Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, SERVICIO DE PALMA DE MALLORCA, Cultura CULTURA ,

CATALUNYA.-Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, SERVICIO DE NOTICIAS DE CULTURA, Cultura CULTURA ,

COMUNIDAD VALENCIANA.-La AVL, el IEC y la UIB abogan por una normativa lingüística “unitaria” y “respetuosa con la variación geográfica”

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Valenciano, Sociedad SOCIEDAD ,

L’IEC, l’Acadmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitria”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

L’IEC, l’Acadmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitria”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitària”

Agència Catalana de Notícies, 16/07/2020, Digital, Agricultura / Ganadería / Pesca , [PDF]

ABANS

Ara, 17/07/2020, General, OPINION passi-ho bé , G034 , [PDF]

símbol del redreç (2000) Ramon Aramon,

Ara, 17/07/2020, General, OPINION passi-ho bé , G034 , [PDF]

Ramon Aramon, símbol del redreç (2000)

ara.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

La Comunitat Valenciana, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa lingüística unitaria

Cope, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Radio / Televisión , [PDF]

L’IEC, l’AVL i la UIB acorden un protocol per una normativa inclusiva i unitària

Cultura21.cat, 16/07/2020, Digital, Arte, Cultura y Espectáculos , [PDF]

L’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la UIB signen un protocol de col·laboració per una normativa lingüística inclusiva i unitària

dbalears.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Acord per una normativa inclusiva i unitària

Diari de la llengua, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Filología , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para una normativa única y flexible del valenciano

diarioinformacion.com, 16/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

diariosigloxxi.com, 16/07/2020, Digital, Nacional , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

EFE, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para lograr una normativa unitaria del catalán

EFE Servicios, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Multimedia / Música / Vídeo , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa unitaria

EFE Servicios, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Multimedia / Música / Vídeo , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman un protocolo de normativa lingüística unitaria

El periódico de aquí, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

LLENGUA

El Punt Avui, 17/07/2020, GENERAL, CULTURA Cultura i Espectacles , A026 , [PDF]

Acord per establir una normativa unitària del català

elpunt.cat, 16/07/2020, Digital, Comunicación , [PDF]

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

europapress.es, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

L’AVL, l’IEC i la UIB advoquen per una normativa lingüística “unitària” i “respectuosa amb la variació geogràfica”

Europapress.tv, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para una normativa única y flexible del valenciano

Información TV, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Els Països Catalans es coordinen per defensar i protegir la llengua

La República, 16/07/2020, Digital, Política , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa “inclusiva i unitària”

La República, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya,Valencia yBaleares unifican el criterio del catalán

La Vanguardia, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

Catalunya, València iBalears unifiquen el criteri del català

La Vanguardia en català, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

INH & AVL

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, OPINION OPINIÓN , V030 , [PDF]

La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, NACIONAL POLÍTICA , V025 , [PDF]

Ramón Ferrer

Las Provincias, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA PURA VIDA , V002 , [PDF]

La Comunitat, Cataluña y Baleares firman una normativa lingüística unitaria

lasprovincias.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya, Valencia y Baleares unifican el criterio del catalán

lavanguardia.es, 17/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Catalunya, Valencia y las Baleares acuerdan trabajar por la unidad del catalán

lavanguardia.es, 16/07/2020, Digital, Libros / Literatura , [PDF]

Acuerdo en C. Valenciana, Cataluña y Baleares por una normativa única

Levante, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA , G014 , [PDF]

Miembros compartidos aunque relaciones oficiosas y no oficiales

Levante, 17/07/2020, Valencia, MISCELANEA , G014 , [PDF]

C. Valenciana, Cataluña y Baleares pactan una normativa única

Levante El Mercantil Valenciano – CA, 17/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Acuerdo a tres bandas para “cooperar” por la unidad de la lengua

Levante El Mercantil Valenciano – CA, 16/07/2020, Digital, Local , [PDF]

Catalunya, Valencia y Baleares unifican el criterio del catalán

Lire Lactu, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Tot passa, Rodoreda es manté

nuvol.com, 16/07/2020, Digital, Libros / Literatura , [PDF]

El vel de la deesa

nuvol.com, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

Pressdigital.es, 16/07/2020, Digital, Deportes , [PDF]

L’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears signen un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària

ReporEducació, 16/07/2020, Digital, Educación , [PDF]

L’AVL firma un protocol de col.laboració per una normativa inclusiva i unitària

riberaexpress.es, 16/07/2020, Digital, Comarcal , [PDF]

Catalunya, Valencia y las Baleares acuerdan trabajar por la unidad del catalán

South Africa News (News Reader), 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Instituciones catalanas, baleares y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

teleprensa.es, 16/07/2020, Digital, Nacional , [PDF]

Instituciones baleares, catalanas y valencianas trabajan por unas normas lingüísticas comunes

ultimahora.es, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Nacional – Local , [PDF]

L’IEC, l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Balears signen un protocol per una normativa lingüística ‘inclusiva i unitària’

vilaweb.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Les institucions lingüístiques de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears acorden col·laborar en unes normes comunes

À Punt, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

CATALUNYA.-El TERMCAT recoge en un nuevo diccionario en línea términos sobre la movilidad sostenible

Agencia de noticias EUROPA PRESS, 16/07/2020, Servicio Catalán, Sociedad SOCIEDAD ,

El tejo, un árbol milenario

Ambientum, 16/07/2020, Digital, Medio Ambiente / Ecología , [PDF]

L’exposició ‘air/aria/aire’ representarà Catalunya a la Biennal de Venècia

ara.cat, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora , [PDF]

Día del Libro en Eivissa y Santa Eulària

Diario de Ibiza, 17/07/2020, GENERAL, SOCIEDAD , G040 , [PDF]

Diccionario de movilidad sostenible

El Canal Marítimo y Logístico, 16/07/2020, Digital, Actualidad / Última Hora – Transportes / Logística , [PDF]

Revolucionem la mobilitat del futur

elcritic.cat, 17/07/2020, Digital, Opiniones , [PDF]

Presentació del Protocol per a l’ús de drons en el seguiment d’activitats extractives

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, Medio Ambiente / Ecología , [PDF]

Publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 300 termes nous incorporats al català

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, Cultura , [PDF]

La mobilitat sostenible, en un nou diccionari del TERMCAT

gencat.cat, 16/07/2020, Digital, , [PDF]

Olga Subirós alentará a rediseñar el aire en la Bienal de Venecia

La Vanguardia, 17/07/2020, General, CULTURA , L30 , [PDF]

Temàtics – Llengua catalana i literatura

Mossegar-se la llengua

El Periódico en Català, 17/07/2020, General, MISCELANEA , G054 , [PDF]

La Plataforma per la Llengua critica «la castellanització de TV-3»

El Periódico en Català, 17/07/2020, General, MISCELANEA , G052 , [PDF]

Los radicales de Plataforma per la Llengua piden que se frene la “castellanización” de TV3

elcatalan.es, 16/07/2020, Digital, Comunidades autónomas y provincias , [PDF]

Temàtics – Filosofia i Ciències Socials

La UJI cambia el tribunal del TFG de Periodismo tras los insultos de dos profesores sobre los alumnos

Entrevista al doctor Vicent Martines

El periodista Nicolas Van Loor entrevistà el Doctor Vicent Martines al diari La Nucia. El doctor Vicent Martines és Delegat del President de l’IEC a Alacant i membre numerari de la Secció Filologica de l’IEC, a més de Director de la Seu Universitària de la Nucia i Catedràtic de la Univeritat d’Alacant. El nostre Delegat s’ha criat, i ho té a honra, a l’alfàs del Pi, és Fill Adoptiu de la Nucia i de Xixona i és casat a Callosa d’en Sarrià, dades que no apareixen a l’entrevista resultat d’una llarga conversa de més de dues hores, per motius d’espai.

LES NOSTRES DIVULGADORES CIENTÍFIQUES I CULTURALS XIV: ISABEL ABRIL

La doctora Isabel Abril Sánchez rep el Premi Ciencia en Acción pel seu treball “Calíentate la cabeza”. Isabel Abril és catedràtica de Física Aplicada a la Universitat d’Alacant i col·labora amb la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’organització anual del “Pati de la Ciència” i del curs “Divulgar la Ciència al Segle XXI”.

Més informació: https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/es/abril-sanchez-isabel/13385

Activitats de Juliol de la Delegació d’Alacant de L’IEC

  1. Sessions de conversa v dins del programa Voluntariat per la Llengua.

Cada dilluns (de 17.30 h a 18.30 h) i dimarts (de 10.30 a 11.30)

  1. Club de Lectura

Dissabte 25 de juliol (A partir de les 19.30 h)

Restaurant Pizzeria La Gioconda.

Carrer Major, núm 10

03690 Sant Vicent del Raspeig.

Cal confirmar assistència a alacant@iec.cat aband el 23 de juliol.

Parlarem del llibre de Pep Castellano: Al punt de mira. Picanya, Edicions del Bullent. Picanya: 2010

http://bullent.blogspot.com/2010/09/al-punt-de-mira-darrer-llibre-de-pep.html

 

. Us recomanem algunes de les nostres llibreries de proximitat:

http://www.actiweb.es/vilallibres/ La Vila Llibres (La Vila joiosa)

http://www.80mundos.com/ 80 Mundos (Alacant)

http://www.llibresinfantils.es/ Llibres Chus (Sant Joan d’Alacant)

 

  1. Podeu trobar actualitzacions periòdiques sobre divulgadors científics i culturals d’arreu dels Països Catalans (especialment del sud del País Valencià) al nostre portal: https://alacant.espais.iec.cat/

 

  1. Trobareu recomanacions sobre articles de divulgació científica, ressenyes i espectacles diversos a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/delegaciodeliec.alacant/?ref=bookmarks

ENTREVISTA A LA DOCTORA SANDRA MONTSERRAT, PROFESSORA DE LA UA I NOVA MEMBRE DE L’IEC

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat d’Alacant (UA) i en lingüística general per la Universitat de Barcelona. Doctorada en filologia catalana a la UA, on és professora titular des del 2008. Com a investigadora, ha participat en diversos projectes sobre semàntica diacrònica, lingüística de corpus, lexicografia, elaboració de diccionaris per a programes de traducció automàtica i didàctica de la llengua, entre d’altres. . L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva

  1. Un currículum ben extens per a una persona tan jove. Ens pot explicar d’on ve el seu interès per la lexicografia i la semàntica?

Sempre m’han apassionat les paraules: les estime sense treva. I la lexicografia i la semàntica són l’estudi de la vida de les paraules. Resseguir com naix un mot, com canvia de sentit, com es desplega o com desapareix és una aventura com la d’Indiana Jones a la recerca del Sant Greal, si em permets la comparació cinematogràfica. Després, durant la carrera, al Departament de Filologia Catalana de la UA, em fa classe Josep Martines, sens dubte el millor especialista en aquestes disciplines: el cap i el cor et bateguen alhora quan parla de llengua. No es pot tenir més sort a la vida.

  1. Com s’enfronta a la combinació de la docència amb la seua tasca investigadora?

Com m’hi he enfrontat sempre. La Universitat exigeix aquesta mateixa combinació. La docència és un luxe, una experiència de consciència col·lectiva, sobretot quan fas classe sobre una llengua maltractada com la nostra: aconseguir despertar l’interés (i l’amor) en l’alumnat sobre allò que és propi és una experiència que va directament al cor. Hi ha poques professions que et permeten sentir tant. La investigació és una altra cosa: és la solitud, ets tu davant del misteri, l’esforç sense horari, la faena infinita… La investigació és un gran sacrifici, però té una gran recompensa: experimentar la descoberta. Hi ha poques sensacions que et connecten tant amb la nostra part més humana, en el sentit d’éssers amb raonament.

  1. La seua condició de dona dificulta o ha dificultat d’alguna manera el seu treball d’investigació?

Malauradament, he de dir que sí. Abans no ho expressava perquè ho sentia com la cançó de l’enfadós, perquè veia dones investigadores amb fills i filles que ho duien tot avant i pensava, però com s’ho fan? És que no estic feta de bona pasta jo o què? Però, després, en la intimitat saps els sacrificis i les renúncies que fan totes sense excepció. Ara em permet dir-ho sempre que m’ho pregunten, sense embuts. Jo he notat la dificultat de ser dona investigadora tan bon punt com he sigut mare. Podria explicar-te tantes coses… Però ho centraré en el fet que almenys durant els cinc primers anys la possibilitat de concentració no existeix. Ja ho deia Virginia Woolf respecte de les escriptores. Amb la investigació és exactament igual. La investigació necessita silenci, espai propi. I, encara que les nostres parelles ho entenguen, i s’hi esforcen, a la pràctica el xiquet és encara de la mare. Cal que s’hi esforcen encara més perquè les dones puguem investigar durant la maternitat: els falta rodatge a ells també. Tot arribarà, espere. Pel que fa al món universitari, doncs, bo, posar l’excusa “és que estic criant” no és massa popular, sincerament, encara que segurament els estic assegurant la pensió, he he he.

També és membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció).

  1. Com veieu des del punt de vista de l’Educació, la situació lingüística al País Valencià?

Complicada però amb esperança sempre. No descobrisc res si dic això. L’atac al mestre o a la mestra és la darrera fase del desprestigi de l’educació pública. I l’educació pública és el lloc on les minories es prestigien, es fan normals, on s’ensenya les majories a tenir-ne cura. On es demostra que tothom i totes les llengües tenim cabuda al món; valors i coneixements que, en definitiva, ens fan millors persones. I és el professorat el que aconsegueix tot això i ara els sectors més radicals els ataquen perquè saben que ensenyar drets humans és perillós, fa persones lliures. Tot i això, trobe que els professors i les professores es fan grans en aquestes circumstàncies i aconseguiran girar la truita. Només cal que les institucions públiques -la política- els faça costat sempre. Això ja és una altra història: hi manca valentia. Però fer política és també complex, certament.

  1. Quin paper tenen les universitats i l’escola en general en el redreçament de l’ús social de la llengua?

Un paper fonamental, per això que et deia adés. La universitat pública i l’escola pública forma persones que han de ser respectuoses amb les minories en la teoria i en la pràctica diària. Però no tot pot recaure sobre el professorat, és clar. L’escola necessita el suport de tots i de totes: és l’eix fonamental, sí, però cal tenir-ne la màxima cura. Als professionals de l’ensenyament, de tots els nivells educatius, els haurien de dur en safata de plata. Al professorat de valencià, a més, se’ls hi hauria d’afegir catifa roja.

D’altra banda, l’ús es fomenta a través dels mitjans de comunicació, també. Un altre sector maltractat.

  1. Quines penseu que haurien de ser les línies d’actuació d’institucions acadèmiques i científiques com, per exemple L’Institut de Cultura Juan Gil Albert o la mateixa Delegació d’Alacant de l’IEC perquè el valencià tinga una major presència social?

És una pregunta difícil per a mi, mai he tingut diners a l’abast per a poder gestionar actuacions d’aquest tipus. Però imagine que han d’anar en la direcció de fomentar el vincle entre tots els actors que tenen responsabilitat en això. Vull dir que cal projectes en què universitat, escola i mitjans de comunicació vagen de la mà, per exemple, perquè a voltes són mons diferents. I és tan necessària la reflexió teòrica com la pràctica, però han d’estar unides, vull dir, en les propostes per a promocionar l’ús social de la llengua cal tenir a l’abast la millor reflexió prèvia, per poder fer la millor aposta pràctica. I originalitat i creativitat. Perquè cal crear associacions cognitives positives i modernes amb la llengua. És a dir que qui s’hi vulga adherir, ha de trobar-hi una experiència positiva. Per això hi ha tanta gent neoparlant que entra a la llengua a partir de la música en valencià, de les muixerangues, dels dibuixos… En tot això, el valencià va lligat a un marc positiu. Primer ve l’amor per aqueixa activitat, després l’amor per la llengua és ja com una conseqüència natural. Si no, no es podria entendre com tenim tant d’alumnat castellanoparlant de casa (valencianoparlant pràctic ja) que estudia Filologia Catalana o que aposta per ser mestre en valencià.

A més a més formeu part de l’associació El Tempir d’Elx, que per cert, el 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi…

  1. Quina opinió teniu sobre les darreres Sentències del Tribunal Suprem arran de les comunicacions administratives entre els territoris de parla catalana?

Em sembla que no tenen cap efecte, segons vaig llegir ahir i que els territoris es podran continuar comunicant en català. Però, en canvi sí que té conseqüències greus sobre l’ús preferent del valencià aprovat per la Generalitat Valenciana, entre d’altres coses. A la fi, doncs, no garanteix els drets d’una llengua minoritzada que necessita un tractament especial (que significa donar-li més oportunitats, més amor…). Hem de competir al mateix nivell que el castellà i ja t’apanyaràs.

  1. A nivell cívic hi ha diverses associacions al Sud com La Cívica-EV, ACPV, La Muixeranga d’Alacant o el Casal Tio Cuc, creu que la seua tasca afermarà l’ús de la llengua a les comarques del Sud o creieu que el retrocés és imparable?

Si el valencià encara té el prestigi i l’ús social que té és, en bona mesura, per aquestes associacions. El teixit associatiu del País Valencià és absolutament admirable. Digne d’estudi, dirà jo. Quan els governs no tenien cura de la llengua (i n’hem tingut uns quants d’aquests tipus de governs) van ser les associacions les que van mantindré viva la llengua. Com no hi hem de confiar ara? Jo hi confie totalment, per això en forme part activament. El millor de tot és que totes aquestes associacions estan formades per gent major i gent jove que treballa conjuntament. Això no té preu. I no hi ha cap retrocés imparable. El País Valencià és un poble valent i en moviment.

 

 

Moltes gràcies i molt enhorabona!

Activitats programades

  • No hi ha novetats